Els nous reptes de la societat actual passen per accentuar els recursos destinats a l'educació, uns recursos que haurien de suposar més temps, més espai, més diners i més persones. És a dir, més professionals, sempre que siguin defensats i lluny de fracassos, riscos laborals i altres humiliacions humanes.
Perquè les humiliacions humanes són humiliacions socials i els riscos laborals són també riscos socials. Em sembla molt bé la pedagogia i crec que la psicologia és una gran ajuda. Ara bé, davant de la creixent aparició a Europa de casos de violència escolar i de brutals morts i ferits als recintes escolars, no podem deixar-ho tot en mans de la bona fe i de l'entesa paternalista. Sobretot quan a les escoles catalanes ens trobem amb insults, amenaces, assetjament, escupinades, piròmans, desobediència i una manca total (o parcial) de respecte, d'educació i de sentit comú.
Calen lleis, calen multes i sancions. Cal protegir la societat, començant pels professors, els monitors, el personal d'aministració i servei i la mateixa mainada. Oi que s'han fet lleis per evitar la violència de gènere? Doncs, la violència escolar és un altre gènere de violència.