Actualitzat el 11/03/2009 a les 12:46h

Davant la presentació a concurs d’un projecte d’aeroport corporatiu a la comarca, dies enrere, el Consell Comarcal manifestava la seva preocupació davant la possibilitat que esclatés un moviment d'oposició que afectés negativament en la decisió final de la Generalitat, que vol defugir nous conflictes territorials.

Malgrat que a mitjans març «la pubilla de la Plana» acostuma a retirar-se fins que arriba el novembre, el suposat aeroport per a jets privats de Mont-rodon neix embolcallat de boira. Una boira farcida de polèmiques, assamblees de veïns afectats, declaracions de l’alcalde de Taradell insinuant que no hi està a favor, posicionaments adversos dels ajuntaments de Tona i Malla, recollides de signatures contràries, comunicats de premsa del Grup de Defensa del Ter i d'ERC oposant-se al projecte, efervescents fòrums digitals i converses als bars, a casa i al carrer.

El president de la delegació a Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), Oriol Guixà, un dels promotors i defensors del projecte (avalat per grans empresaris de la comarca, l’Ajuntament de Vic i el Consell Comarcal), considera que s'està «maximitzant» l'impacte que per a l'entorn natural tindria la construcció d'un aeroport per a jets privats a Taradell. El dirigent empresarial considera que aquest impacte seria «molt petit», comparativament amb «el retorn» que aquesta instal·lació podria donar a la comarca.

Però els veïns afectats, el GDT i molts sectors socials no pensen el mateix. Qui escriu aquesta columna subscriu els arguments del Grup de Defensa del Ter quan proclama que «el transport privat aeri és elitista i no respon a cap utilitat pràctica ni demanda de serveis que la població reclami, i genera greus molèsties degut a la contaminació acústica i atmosfèrica, a més d’un impacte paisatgístic molt sever».

És cert, tal com diu el GDT, que els projectes d’infraestructures en comunicacions que es preveuen dur a terme a la comarca (els desdoblaments de la C-17 fins a Ripoll, de l’Eix transversal, de la via del tren fins a Barcelona i, en el futur, la hipotètica construcció del Tren Transversal) ja suposen una greu agressió al territori. Sense oblidar la construcció de diverses carreteres secundàries i nombrosos polígons industrials.

Tot plegat, però, no vol pas dir que ens haguem d’oposar, per exemple, a la doble via ferroviària entre Barcelona i Torelló. No es pot comparar la necessitat, per interès general, d’una línia de tren racional al servei de la majoria de ciutadans amb un aeroport privat al servei d’una dotzena d’empresaris.

Però, tornem a la boira. Si la perspectiva que la comarca aculli un aeroport presenta interrogants de tipus tècnic i altres de caire ecològic, em sorprèn que poca gent qüestioni el paper de la boira, un agent climatic molt habitual a la Plana i sovint renyit amb l'aviació, igual que el vent. Desconec les xifres referents als dies de boira anuals que afecten la zona de Mont-rodon; però encara que siguin alguns menys que a la ciutat de Vic, que acostuma a tenir cent dies de boira cada any, no m’imagino com podran aterrar o enlairar-se els jets privats durant bona part de la tardor i de l’hivern.

Sense voler comparar la gimnàstica amb la magnèsia, permetin que els expliqui una anècdota il·lustradora de l’acció de la boira: per evitar els sovintejats atropellaments i per protegir els infants que entren i surten de l’escola de Sant Miquel (al Seminari), farà cosa d’un any, l’Ajuntament de Vic va col·locar un senyal de trànsit lumínic de prioritat peatonal, que funciona amb energia solar, allà on l’avinguda Sant Bernat Calbó es converteix en Ronda Camprodon. El problema és que els dies de boira, o els dies que els núvols no deixen passar els rajos de l’astre rei, el modern aparell no funciona per falta d’energia. No crec pas que, per pal·liar aquesta disfunció, l’alternativa passi per posar un senyal lumínic que funcioni amb pedals, com l’arbre de Nadal barcelonès de l’ínclita regidora Imma Mayol. Res millor que un tradicional senyal ben visible pintat amb pintura fosforescent.