Actualitzat el 20/02/2006 a les 13:42h

Certament, en la nova etapa global que viu el món contemporani hem de reconèixer que l'anglès és una llengua impresicindible per a tota mena de transaccions i negocis; podríem dir que més que una llengua és un instrument, almenys per a nosaltres, ja que les llengües a més de servir d'instrument també sérveixen per a reconèixer-se a si mateixos els pobles que les han originades.

Mitjançant les llengües ens comuniquen amb el món. Un exemple paradigmatic del que dic ve a ser la infinitat de noms que tenen els inuits -abans «esquimals»- per a referir-se a la neu. Evidentment, si pretenem que els inuits substitueixin la seva llengua amb els seus infinits matisos per a descriure la realitat on viuen estarem fent un autèntic genocidi cultural.

Per tant, el que cal és que tots els pobles tinguin la llengua pròpia -només faltaria!- i que facin servir com a llengua auxiliar i instrumentral l'anglès. Ara mateix és el que han fet els pobles bàltics, que han normalitzat plenament les seves llengües en el seu territori i han substituït l´inutil, antiquat i provincià rus per l´anglès.

Es clar que això ho han pogut fer després d'exercir lliurement el dret d'autodeterminació, en un moment que l´extingida URSS mostrava símptomes de debilitat. D'això es desprèn que hem de saber aprofitar els moments històrics i que no hem de renunciar a res, i menys prostituir-nos per quatre molles de pa...