Actualitzat el 25/02/2009 a les 10:10h

No hem de permetre que les nostres organitzacions siguin fagocitades sistemàticament per organitzacions d'àmbit estatal. Anar de bracet amb organitzacions intrínsecament jacobines, i encara més sense assegurar-se cap contrapartida, és un cras error. I això és vàlid tant per a organitzacions polítiques com per a les de qualsevol altra mena, com és el cas de les ONG.

Ens cal disposar d'organitzacions clarament independents, prou fortes i autònomes. Això és un sòl mínim sense el qual fallen tots els fonaments. Hauríem de tenir, per tant, molt clar que cal mantenir la sobirania de les organitzacions catalanes en tots els àmbits, costi el que costi, i que hem de resistir tots els intents, que són i seran fortíssims i emprant tots els mitjans, per absorbir-les per part d'altres organitzacions de caire estatal, si no pel mateix Estat.

Sense anar més lluny, des del govern central es preveu que els ciutadans només podran fer assignacions en la declaració de l'IRPF a les ONG d'àmbit estatal, així, les ONG estrictament catalanes restaran sense una font importantíssima de recursos. El més esfereïdor ha estat, davant les protestes, la contesta de la 'señora Ministra' corresponent, anomenada Cabrera: 'lo más sencillo es que se integren (les ongs catalanes) en organizaciones estatales'. És a dir, la plasmació en paraules d'aquella vella màxima, mai deixada d'emprar, que recomana 'que se note el efecto sin que se note el cuidado', i aplicada, amb igual entusiasme, tant des de la dreta carpetovetònica més tronada com des de les files dels qui sota una capa de pretesa modernitat actuen amb una igual mentalitat jacobina unitarista.

Un dels lemes més en boga actualment diu, precisament: 'pensa globalment i actua localment'. ¿Com ho podem fer —doncs— si de manera intransigent i dogmàtica se'ns tallen les ales i se'ns obliga a diluir-nos en organitzacions alienes que no tenen res a veure amb la nostra realitat quotidiana' Fins i tot els més acèrrims 'cosmopolites' s'adonen de la pregona injustícia d'aquesta mida uniformitzadora que es vol aplicar a les nostres ONG. Una mida, però, que ens enganyaríem si la veiéssim com un fet aïllat i no la contextualitzéssim en un marc general dissenyat per a 'vertebrar-nos' amb el 'conjunto de hombres y tierras de España', per dir-ho d'una manera rància però que, malauradament, representa uns fins que sempre s'han mantingut vigents des del poder central.

Davant tanta prepotència i cinisme no podem restar creuats de braços, i menys en aquests moments de crisi econòmica global en què les ONG fan una tasca inestimable per a les capes més econòmicament febles de la població. Ara, de manera unitària, els representants que entre tots hem elegit han de fer pinya en defensa de les nostres ONG davant. el govern de l'Estat Cal que estiguin a l'alçada de les circumstàncies. És el mínim que se'ls pot exigir.