Actualitzat el 09/02/2009 a les 09:48h

Una de les plagues més temibles d'aquest país és i ha estat la causada pel virus del cofoisme excessiu. Com tots els virus, aquest passa inadvertit i no és possible observar-lo a simple vista. Amb l'agreujant, en el nostre cas, que no s'ha fet res per eliminar-lo; al contrari, se l'ha fet créixer interessadament per tots els mitjans.

Com capons de corral —els quals són engreixats i engabiats per aprofitar-ne la carn— molts conciutadans nostres s'han mostrat sistemàticament ufanosos i cofois de si mateixos, i, des del seu petit món, talment com des d'una gàbia, han cregut ser els millors, com si es trobessin al centre de l´Univers, sense reparar en la seva manca de llibertat i d'autorealització.

Certament, un dels drames d'aquest petit país és l'inaudit autocofoisme de molts dels seus habitants, que s'han imaginat ser el súmmum d' Europa, quan en realitat la nostra societat es troba molt més a prop de Nàpols i de Sicília que no pas de Suïssa o -malgrat els desitjos de l'expresident Pujol- dels Països Baixos. Una societat on una sèrie de lacres, que en temps de crisi apareixen amb tota la seva cruesa, s'erigeixen com a formes d'actuació habituals, tot i que s'aparenti no reconèixer-ho: el servilisme, la manca de fermesa i compromís, el nepotisme, les ànsies d'enriquiment personal' Perquè, desenganyem-nos, a casa nostra, com a bon país catòlic, el que és públic -i això, encara que agreujat pel franquisme, ja ve de lluny- sempre ha estat vist com una realitat llunyana de la qual calia, en lloc de responsabilitzar-se'n o, fins i tot, intentar-la canviar, treure'n el màxim profit personal, posant a l'hora de la veritat els interessos particulars i familiars damunt els col.lectius.

Aquest autocofoisme ens fa creure que disposem d'autogovern, tot i, en realitat, només tenir unes institucions de tercera regional i d'abast limitat i d'estar supeditats en l'àmbit poliíticoeconòmic a poders aliens. Una actitud que ens fa veure'ns com a 'moderns' i 'internacionals', malgrat ignorar l'anglès -la veritable llengua internacional- i posar-nos automàticament, davant algú amb trets exòtics -i ja no diguem davant un jutge-, a parlar en espanyol, en una mostra clara d'alienació provinciana i baix nivell cultural, el qual es veu corroborat per les pobríssimes xifres de lectura.

Tot plegat seria còmic si no fos realment patètic, perquè com deia Rovira i Virgili 'l'espectacle d'un poble ajupit és molt més trist que el d'un poble oprimit''Sobretot si aquest poble no és conscient de trobar-se en aquest darrer estat i li han fet creure que viu en el millor dels mons possibles. I si, com en aquests moments, la contundència esgarrifosa de les xifres econòmiques i socials produeix en força ciutadans que abans es creien el melic del món un estat d'inacció i de perplexitat permanent, derivat de la seva impossibilitat d'analitzar i comprendre la realitat, llavors el patetisme pot arribar a cotes exponencials.