Actualitzat el 04/02/2009 a les 09:51h

Ningú no recorda que encara no fa un any teníem una «sequera històrica i extrema»? En aquell moment, i a cuita-corrents, es va mirar d’engegar tota mena de plans per sortir del mal pas, mentre tothom convenia que la solució real no havia de ser amb quatre experiments d’última hora quan sorgeix la situació de risc sinó que són o, més ben dit, haurien de ser plans a llarg termini i d’abast molt ambiciós...

Què n’ha quedat de tot plegat? Quines grans tasques d’enginyeria s’han endegat per solucionar aquella mena de circumstàncies i que no es tornin a produir?

Mentrestant, o sia ara mateix, el problema n’és un altre: gràcies a la bondat de les pluges i de les nevades dels darrers mesos tenim els boscos i els camps ben regats, és cert, però massa i tot de fet; el que ha estat una benedicció per a torrents i rius, camps assedegats i boscos ressecs, també ha comportat un dany conegut i poc usual: la trinxadissa d’arbres, especialment capçades de pins i branques de roures, pel pes que havien de resistir a causa del volum de neu acumulat al seu cim.

A aquest fet, ja de per si preocupant (recordem a tall d’exemple les 15.000 ha boscoses afectades a la Garrotxa ja fa dies) s’hi ha afegit l’episodi de fortes ventades que ha acabat de fer una descomunal destrossa. Diuen que si el terrabastall es fa al mig del bosc i no ho sent ningú és com si no hagués passat, però malauradament, els milers de tones de fusta i llenya malbaratant-se als boscos sí que hi serà, i si quan arriba l’estiu no s’ha arreglat aquesta situació, no vull ni pensar en la quantitat de combustible que hi haurà. De fet, no ho puc pensar, perquè tampoc no he vist enlloc una valoració general. Quantes finques, quants boscos, quants arbres han estat afectats per aquest seguit d’episodis?

Les explicacions són previsibles i evidents: afebliment per tres anys de sequera que afecta força les arrels i també les branques, sobtadament aigua a dojo que estova el terreny, seguit de neu que trenca branques amb el seu pes o augmenta el desplom d’un arbre, i per acabar-ho d’adobar vent fort per tombar el que quedi dempeus. Aquest cap de setmana, el darrer de gener i mentre escric, encara va plovent. No vull ser dantesc però... qui no ha sortit darrerament a caminar pel bosc? Avui mateix deien a la tele que ningú no s’acostés al bosc, perquè el perill d’abatiment natural d’arbres persisteix amb les pluges.

No hi ha responsable del fet, la meteorologia no es pot empresonar, ni jutjar... però potser els responsables de posar-hi solució, si no ho fan, sí que seran culpables.

Les previsions meteorològiques a mig i llarg termini, ens parlen més aviat d’un estiu plujós. Ja es veurà, però el seny ens recomana actuar com pertoca, i això vol dir amb previsió, constància i fermesa. No es tracta únicament de prevenir els impressionants incendis forestals que es podrien desenvolupar aquest estiu, sinó que es tracta de la salut i qualitat dels nostres ja prou deteriorats boscos. Aquest mal estat dels boscos, a més de provocar pèrdues econòmiques a diversos nivells, pot esdevenir factor d’entrada de plagues i malalties, que encara agreujarien més la situació.

Trobo que cal una actuació ferma i decidida per part dels diferents sectors implicats (bàsicament administracions i propietaris, etc...) o no només ens juguem el paisatge, sinó la salut dels boscos i, de retruc, de bona part de la natura, de bona part de la vida econòmica rural, silvícola-forestal de les contrades afectades.