Ja era hora. Després de tants anys esperant, redactant, dictant i patint lleis d'educació, totes diferents i totes iguals alhora, per fi ha arribat el moment de dir prou. Primer de tot, prou a dividir la comunitat educactiva. Segon, prou a sobreprotegir els estudiants, siguin del nivell que siguin. I per acabar, prou d’infravalorar l'ensenyament, de dimitir del paper educactiu i de relativitzar la importància cabdal de l'eduació en el creixement d'una persona i d'una comunitat. I un apunt més: ja n’hi ha prou d’instrumentalitzar l’educació i posar-la al servei de les circumstàncies governatives.
L'educació és bàsica i canviar-la tant sovint no ha ajudat a adonar-se de la seva importància.Per poder superar les deficiències actuals, el document planteja, primer de tot, que la ciutadania prengui consciència que l'educació no és només cosa de l'escola o la família. És cosa de tothom. Només d'aquesta manera, diu, es podran afrontar els reptes de futur que es plantegen al país. Igualment, el text reclama que mestres i professors recuperin el prestigi perdut i que se'ls reconegui l'autoritat.
Aplaudeixo aquest punt, perquè ja estic fart de veure que la feina de professor, desprestigiada fins a límits vergonyosament insospitats, consisteixi més a aguantar i a fer de porter de discoteca que a ensenyar, educar i compartir –i impartir- uns coneixements que ens ajuden a créixer com a persones. A més a més, segons les més de trenta entitats firmants, cal tornar a promoure valors com la qualitat, l'equitat o l'esforç. Potser ja ha arribat el moment de reprendre valors bàsics com l’esforç per poder assolir objectius, la qualitat i l’eficàcia de la feina i de l’estudi per poder comprendre i aprendre més i millor.
A banda de l'anàlisi, el manifest també fa demandes als diferents sectors.
Als mitjans de comunicació, per exemple, els recorda que amb la seva feina difonen valors diàriament i que per això han d'actuar amb responsabilitat. O sigui, que no difonguem tanta violència, tant consumisme i tanta misèria humana, que el món no és només això i que la vida no és ben bé així. Si us plau, difonguem totes les altres realitats, que són moltíssimes i positives, i transmetem valors als nostres adolescents, que són els governants del demà.
A l'empresariat, mentrestant, se li demana un esforç per conciliar la vida familiar i laboral dels treballadors. Ara s'obre un període per plantejar mesures concretes que ajudin a millorar l'educació a Catalunya. Posem fil a l’agulla, doncs.