Actualitzat el 07/12/2008 a les 09:38h

Em comenta un gran amic, nodrit per l’experiència política dels anys, que el principal error que ha comés l’actual equip de govern, en la seva tasca al capdavant del nostre consistori, ha estat subestimar l’empenta, la il·lusió i les ganes del nostre grup municipal. Talment com el Cèsar, han pretès arribar, veure i vèncer; equivocadament es van creure o algú els hi va fer creure, que sense consensuar les línies que hauran de regir el futur de Campdevànol amb la primera força política del municipi podrien governar sense problemes i entrebancs.

El temps i la inèrcia els ha donat el nom…, i això no és culpa de Convergència i Unió, com sempre ens han volgut fer creure; sinó de la debilitat que arrossega des del primer dia d’aquesta legislatura, aquest equip i el seu tarannà a l’hora de governar, que s’identifica en una forma quasi dictatorial, honestament poc democràtica i allunyada dels problemes i interessos reals dels nostres conciutadans. Em permeto, aquest apunt inicial, potser apartat d’allò que el lector d’aquest diari, pretenia trobar en aquestes ratlles, perquè crec sincerament que el problema del nostre Pla general, no deixa de ser una expressió d’aquest mal angoixós i voraç…, que marcarà per sempre la present legislatura.

Feta aquesta precisió, que creia necessària per contextualitzar al lector, em disposo a entrar a debatre de ple el nostre Pla general. L’espai que em resta no em permetrà exposar amb la suficient profunditat, la visió del meu grup, sobre aquest document, per això emplaço ja d’entrada, a tots els campdevanolencs afectats i interessats, a seguir atents als actes i xerrades que el meu grup portarà a terme sobre el Pla general, per conèixer amb tot el seu abast les alternatives i suggeriments que formulem.

Més enllà d’això, he escollit d’aquest Pla general un parell de punts que demostren les bonances i les febleses que presenta el document. Campdevànol, necessita ara més que mai una escola, i aquí la corporació ha d’estar a l’altura de les circumstàncies. No pot ser, que en el ple de divendres, se’ns digui, que l’escola se situa al Martinet, però que no hi ha res tancat… Intueixo que la decisió a aquest pas trigarà anys a arribar… I mentrestant les properes generacions de campdevanolencs, hauran de seguir la docència des dels barracons, els coneguts aularis de l’honorable Ernest Maragall. En el tema de l’escola, el consens i l’acord és fonamental per no fer indignar més a uns pares que observen perplexos i estorats, com un any i mig després de les eleccions, l’equip de govern només és capaç de passar-los-hi una enquesta, per demanar quina consideren que és la millor solució per ubicar l’escola. El Pla general ha de ser i serà la solució a aquesta temuda indefinició, a aquesta vaguetat i ambigüitat tant repetitiva.
 
Lluny de les passions i els desitjos que desperta la construcció de la nova escola, a la colònia Pernau resten molt inquietats. L’equip de govern, els convoca per anunciar que els seus habitatges queden afectats per una nova zona industrial que es dibuixa al Pla general. I comença el pànic i el temor, motivat per una aprovació portada a terme a corre-cuita. Quan el Pla general (ara dit, POUM) preveu modificacions d’aquesta envergadura, el procés s’ha de desenvolupar amb cautela i donant tots els passos amb la necessària seguretat. Una aprovació que preveu l’afectació de 18 habitatges al barri del Pernau, no es pot presentar als veïns dimarts i votar-se divendres; cal que tots els regidors es comprometin a aportar solucions, estar al costat d’uns veïns que el dia de demà, potser d’aquí a 10 o 20 anys, no saben on viuran. Això malauradament s’ha trobat a faltar.

Doncs bé essent tot just, al principi d’un llarg camí, animo a tots els ciutadans i campdevanolencs afectats o interessats a exercir els drets d’informació i d’al·legació, que estimin oportuns. La redacció d’aquest document avui, marcarà el futur de tots i totes, demà! I cal que ens hi comprometem.