Actualitzat el 19/11/2008 a les 09:33h

Anys enrere, quan aquest país estava sumit en el caos dictatorial sorgit de la Guerra Civil, en ambients nacionalcatòlics, resclosits i carpetovetònics es va posar de moda convidar a dinar un pobre a casa, el dia de Nadal. De mica en mica, aquest costum (segurament arrelat en la mala consciència dels generosos convidadors) va penetrar en ambients més modestos de classe mitjana. D’aquesta manera, moltes framílies púdiques van començar a competir per veure quina d’elles portava el pobre més pobre a dinar a casa, el dia de Nadal.

Amb el pas dels anys, la consolidació econòmica del règim del general Franco i el cop de mà dels americans de la Casa Blanca i el Pla Marshall, aquest Estat va començar a funcionar a cops de pedal i a tocs de pito. I els habituals captaires que et trobaves a la cantonada, van desaparèixer del mapa per art d’encantament (no sé on carai els van entaforar).

I va arribar la democràcia, un sistema polític —també conegut com el mal menor— consistent a votar les persones que han de decidir en nom teu què has de fer i què no has de fer. I així, en pocs anys ens vam convertir en el país amb el millor sistema financer del món, en paraules del president Zapatero, recentment convidat, com aquells pobres de solemnitat, a dinar a Washington, a la casa gran dels rics del G-20.

I ara resulta que, de la nit al dia, hem passat de viure a Xauxa, il·lusionats i fascinats per la societat dita del benestar, a rebolcar-nos emporuguits en el fang del regne de la incertesa, que és l’avantsala de la pobresa. I ja som al cap del carrer: el bucle còsmic s’ha reiniciat mercès a la gentilesa de la crisi.

Gràcies a la crisi han tornat els pobres. Però ja no són els pobres d’abans. Avui els pobres són els rics, pobres rics! Després d’anys amassant grans fortunes gràcies a la pràctica de l’estraperlo modern (el benefici ràpid sense escrúpols), avui, els pròspers escaladors de les finances han vist retallats els seus guanys i no tenen prou diners per mantenir la quarta residència, els tres cotxes, les dues amants i el iot.

Abans no es concreti la refundació del capitalisme, potser ha arribat l’hora que les famílies recuperin el tradicional esperit nadalenc de la posguerra i convidin un ric a dinar a casa, el dia de Nadal. O si no és un ric (perquè amb l’arribada de l’euro costa Déu i ajuda fer-se milionari), que sigui una persona important o mediàtica. També pot ser un suposat antagonista, en una època que les dretes i les esquerres es confonen, els conservadors són progressistes i els progressistes son conservadors.

En una utilització tramposa i flagrant del tradicional joc dels disbarats, proposo al lector fer una llista aleatòria de personatges que, el dia de Nadal, puguin ser convidats a seure a la taula d’altres personatges. Per exemple: el director d’una entitat bancària menja els torrons en companyia de la família d’un miserable hipotecat morós. Un manresà prepotent comparteix els canelons amb una família vigatana partidària de la vegueria de l’Alt Ter. El bisbe de Vic, Romà Casanovas, brinda amb aigua a la salut de la humanitat, amb uns musulmans de Manlleu. Pep Burgaya canta el Fum, fum, fum, a l’hora de les postres, a casa de Xevi Solà. Un matrimoni de l’Opus, molt tocat i posat, comparteix capó amb el pare Lluís del Remei. Una família andalusa de Torredonjimeno menja gambes amb la rectora de la UVic, Assumpta Fargas. Un especulador immobiliari assaboreix una exquisida sopa de galets al local social de La Torratxa, el lloc de trobada d’una colla de joves crítics amb el sistema. L’alcalde de Vic ajuda uns nens subsaharians a fer el pessebre, abans de dinar, en una casa del barri del Remei. El periodista Joan Turró menja neules al domicili de Jordi Molet. La junta de l’associació H per les Arts Contemporànies convida a dinar un aquarel·lista adscrit a l’estètica de l’escola d’Olot. En un àmbit menys proper, un alt directiu japonès de l’empresa Nissan fa cagar el tió a la llar d’un treballador acomiadat per la mateixa empresa. Barack Obama devora pa amb oli a la casa en ruïnes d’una família de Bagdad. George Bush i Condolezza Rice comparteixen manduca amb un pres de Guantànamo. Jesús, Josep i Maria mengen una escudella al portal de Betlem en companyia de Ponç Pilat i el cap dels serveis secrets del Mossad. El pare Noël accepta menjar les neules a la casa del caganer...

Us convido, doncs, a fer una llista personal i a escriure els noms dels convidats i amfitrions en paperets diferents. Després, emparalleu a l’atzar els paperets de dos en dos. La sorpresa està garantida i us podeu trobar que Barack Obama dina a casa d’en Xevi Solà, que Ponç Pilat menja neules a Guantánamo, que el bisbe de Vic comparteix una sopa de galets amb Josep Burgaya o que George Bush menja gambes a La Torratxa.