Actualitzat el 17/11/2008 a les 08:00h

Curiosament, l'epitet «immigrant» el reservem per a qui ha vingut d'indrets subdesenvolupats a fer treballs no desitjats, mentre que els qui venen per fer feines qualificades o per gaudir de la jubilació els anomenem «estrangers». Tot i ser semànticament absurd, cal convenir que això és reflex duna realitat ben concreta: hi ha dues classes de persones foranes: les unes, els estrangers, que tenen tots els privilegis, o més, dels ciutadans de l'Estat; les altres: els immigrants, mirades, tot i que no sigui políticament correcte dir-ho, amb una barreja de suspicàcia, commiseració i sentiment de superioritat.

És la plasmació lingüística duna distinció injusta i discriminatòria, que atribueix, de forma ben primària i tòpica, tos els mals als qui més mostren en públic la seva diferència i la seva indefensió, sense cap valoració per l'esforç que ben sovint fan per integrar-se. Un esforç que els qui anomenem estrangers, tot i estar en condicions econòmiques i socials molt millors, solen fer en proporció força inferior. No és casual que alguns regidors estrangers elegits a certs municipis valencians, farcits de jubilats comunitaris, estiguin integrats en el PP i siguin uns ferms enemics de la nostra llengua.

Freqüentment, aquests jubilats viuen en urbanitzacions a part i sense contacte amb els indígenes, dels quals no volen saber res: tenen les seves botigues i clubs i fan vida social entre ells. A més, en paral·lel al que passa en altres llocs europeus amb atractiu natural, com el País de Gal·les, Sardenya, o Euskadi Nord, molts jubilats o rendistes europeus es dediquen a comprar propietats agrícoles tradicionals, cosa que contribueix a la pèrdua d'identitat cultural del seu nou lloc de residència, un procés que és especialment greu, a més del País Valencià, a la Catalunya Nord i a les Illes. Per tant, molt de compte a l'hora d'estigmatitzar els immigrants: potser seria hora de canviar esquemes i de ser més exigent amb els qui fins ara han tingut tota mena de privilegis i han mostrat una gran prepotència i menyspreu vers la nostra terra i cultura.