Actualitzat el 09/11/2008 a les 12:11h

Del Quart Cinturó a la Crisi

El Polític Tòpic Convencional (PTC) pensa que una crisi és solament una aturada de ritme: si el pressupost no creix, farem les obres a ritme més lent. Però pensa que farà essencialment el mateix. Per al PTC, per exemple, el Quart Cinturó no és qüestionable per l’actual crisi.

No obstant, no accelerarem la sortida de la crisi mantenint les inversions amb la creença que s’han de fer les mateixes obres. Aquesta és la visió del ric: la crisi m’atura algunes coses, però els que es reestructuraran de cap a peus seran els pobres. Que es desenganyi el PTC: la crisi és prou profunda com perquè el camí de solució ja no sigui simple.

El PTC pensa també que la crisi pot ser una bona excusa per aturar Kioto i saltar-se els control ambientals. Cal afluixar controls, tenir en compte que hem de sacrificar les exigències ambientals... Ja ho hem començat a escoltar.

Tot i això, un PTC espavilat pot veure com la demanda de més inversió pública i l’admissió de dèficit als pressupostos li permet vendre millor l'obra pública, com per exemple el Quart Cinturó. Ara mateix la inversió i la despesa de l’estat encara té millor justificació que abans. Finalment, podria fer de keynessià i mostrar a la societat que la responsabilitat d'un PTC és dirigir-la per tal que, pobrissona, surti de la crisi. Ara, diran també els PTC, podem ajudar la societat a salvar-se d’ella mateixa i l’hem de reactivar econòmicament. Més dirigisme a la vista!


La Crisi: la fi dels PTC i la recuperació de les polítiques públiques

Doncs no. Perquè el PTC té els dies comptats i té menys futur que les immobiliàries tòpiques convencionals, tot i que remoure’ls del seu seient no serà mai tan ràpid com les caigudes de la borsa i del mercat immobiliari.

Perquè si resulta que hem de sortir de la crisi amb major productivitat i eficiència, què millor que esforçar-se per complir Kioto? Seria una bona gimnàstica i una perfecta pista de llançament. Perquè ara és l’hora de l’eficiència energètica, de deslligar-se del petroli i del consum energètic barroer.

Certament, caldrà fer inversió des de l’estat per a poder fer un pas endavant, però inversió no són solament autovies. Només que ara caldrà demostrar quines poden ser les inversions clau i quin és el seu impacte real en l’economia i en l'eficiència en l'ús de l'energia. El gran dèficit en transport públic que arrosseguem pren ara més que mai dimensió social i energètica

El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà com a infants i no voldrà demostrar què és millor ni el per què. Però aquesta exigència és a partir d’ara indefugible. No ho sap encara el PTC, acostumat des de sempre a encarregar informes tècnics insolvents i mercenaris com, per exemple, tots els que fins ara han justificat el Quart Cinturó.

Però això s’ha acabat. Forma part del passat, d’un passat mort, no enterrat encara i que lluita per no ser-ho, per fer de zombi i estendre encara el mateix mal. No podem perdre molt de temps en aquesta situació: el resultat només seria un allargament de les dificultats.

Perquè, no sabem prou bé que aquesta crisi significa el final d’un motor de l’economia privada basat el totxo i el d’una inversió pública paral·lela basada també en el ciment com a protagonista?

A partir d'ara, les inversions haurien de competir en eficàcia. Ja no serà possible posar ciment per posar ciment, sinó que el ciment hauria de competir amb altres destinacions: recerca, ciència, universitat, formació professional... És a dir hospitals, centres de formació, laboratoris de recerca, ferrocarrils no faraònics, i un llarg etcètera. Si més no, competiran molt més que no pas fins ara i les prioritats per a uns recursos escassos hauran de ser triades molt més raonadament.


La Crisi i el Quart Cinturó: mal que vingui, visca les oportunitats
La crisi farà més contra el Quart Cinturó que 15 anys de moviment opositor. Ja no és possible, si es tracta de superar la crisi, de ser la màquina europea de posar totxos. Caldrà fer una mica més del que fan a Europa i força menys del que nosaltres hem anat fent fins ara.

Només a Espanya es pensava en tenir duplicada, des de Cadis a la frontera francesa, l’autopista AP7 amb un autovia. Només a Espanya l’habitatge es menja sencera la renda familiar i empobreix tanta gent.

Ca... dubtarà el PTC immutable. Però la crisi, que és profunda, el desmentirà. És només qüestió de temps que esclati del tot una realitat amagada.

És l’economia, estúpid! Una frase clau de la política nord-americana, que finalment ara podrem aplicar als nostres PTC, doctors en pensament polític tòpic convencional.

Benvinguda la claredat, doncs. Benvingudes les oportunitats. I adéu-siau a la falsedat d’una economia amb peus de fang i que ens havia immobilitzat-obnubilat-enlluernat fins ara.

Benvinguda la crisi; benvinguda la realitat.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Manel Larrosa
Membre de la campanya contra el IV Cinturó
Manel Larrosa Padró (1951, Sabadell), arquitecte
Titulació com a arquitecte: 197; col·legiat: 1978.
Doctorat ETSAB 1995. Tesi: "Un Model de la Forma Visual de l'Arquitectura"
Regidor d'urbanisme de Sabadell entre els anys 1979 i 1987. Treballs en el camp de l'arquitectura (habitatge i equipaments públics) i l'urbanisme (redacció i tramitació de plans urbanístics). Participació en el "Forum Terrasenc" en la formulació de la Verda Sant Llorenç-Collserola (publicació 1996) i amb l'agrupació "Via Verda de Cerdanyola" en la seva aplicació a l'ampliació de la Universitat Autònoma de Bellaterra (publicació 1997). Participació en la redacció del Pla Estratègic de la Ciutat Terrassa ( 1992 al 1995) i en el Pla Estratègic de Barcelona (1998-1999). Membre de l'ADENC i de la Campanya Contra el Quart Cinturó.


Publicacions principals (entre d'altres):
- "Zonas verdes en Sabadell", publicació de la Jove Cambra de Sabadell, 1975.
- "La figura d'un país, notes sobre l'ordenació territorial de Catalunya", publicació de l'Ajuntament de Sabadell, 1982.
- "La projecció comarcal de Sabadell", publicació de l'Ajuntament de Sabadell, 1983.
- "De l'urbanisme a l'administració local del territori", Revista catalana de geografia, núm. 9, 1985, pp. 71-89.
- "La urbanització de la ciutat industrial. Sabadell 1845-1900", publicat per la delegació a Sabadell del Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1985. 251 pp.
- "La construcció i l'habitatge a través de les llicències d'obres: Sabadell 1900-1938", a: "Les ciutats petites i mitjanes a Catalunya: evolució recent i problemàtica actual", IIa Setmana d'Estudis Urbans a Lleida, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1987, pp. 477-495.
- "L'urbanisme. Entre la crisi i el "Silicon Vallès", capítol 11è a: "L'economia del Vallès Occidental, de la indústria als serveis", col·lecció Catalunya Comarcal, Caixa de Catalunya, 1990, pp. 322-341.
- "El Vallès Occidental en el marc metropolità: processos de suburbialització i debilitat de l'estructura territorial", Papers, núm. 17, 1994, pp. 13-22.
- "Vialitat i desenvolupament: Una crítica a les opcions vials del Pla territorial", capítol 5è a: "Ecologia i Territori a Catalunya. Una crítica ecologista al Pla Territorial General de Catalunya". Documents, UAB, novembre 1996.
- "Les ciutats emergents: Mollet i Cerdanyola com a exemples" a: Notes, revista del centre d'estudis molletans, vol. 14, any 2000, pp. 121-133.
- "Xarxa viària a la regió Metropolitana de Barcelona. Un balanç". Revista Papers, núm. 38, Institut d'estudis regionals i metropolitans de Barcelona., març 2003, pp. 63-85.
- "Vallés Oriental: model territorial i noves xarxes d'infraestructura". Ponències 2004, Anuari del Centre d'estudis de Granollers 2004, pp. 11-37.


Treballs de recerca recents i en curs:
Sobre ferrocarrils:
- "Infraestructura de transport col·lectiu i mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona. Una aplicació al Vallès", treball realitzat conjuntament amb Màrius Navazo Lafuente, geògraf, octubre 2002. Treball becat per la Fundació Caixa de Sabadell. ADENC 2006
Sobre la dotació de xarxes lineals al territori:
- "Hi ha un model estàndard de dotació de xarxes lineals? La dotació d’infraestructures lineals a les regions d’Europa". Treball becat per la Fundació Caixa de Sabadell.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: