Actualitzat el 10/02/2006 a les 08:00h

Aquest 4 de febrer s'han compert deu anys del traspàs de Fèlix Cucurull. Serveixin aquestes línies, doncs, per recordar i homenatjar la figura de qui –en paraules de Josep Ferrer– fou «mestre de diverses generacions de patriotes i de gent d'esquerra, nom significatiu de la literatura catalana» i «un dels grans intel·lectuals que encara ens restaven com a punt de referència col·lectiva».

Fou una persona compromesa des del  primer moment: l'any 1936, amb tan sols amb 17 anys, ingressà a Estat Català, per anar, poc després, al front com a milicià de cultura. Per raons polítiques, no pogué ingressar a la universitat, cosa que el marcà molt. De tota manera, si bé les adversitats d'aquell temps l'afectaren negativament en les seves expectatives vitals i amararen el seu pensament de grans dosis d'escepticisme, no per això es deixà vèncer moralment, i ja des de la primera postguerra el trobem militant al Front Nacional de Catalunya, el qual va contribuir a impulsar.

Gran part de l'obra de Cucurull ha estat influïda per la seva actitud de compromís i pels esdeveniments històrics. Si les circumstàncies haguessin estat unes altres potser s'hagués decantat més decididament cap a la literatura, però el viure en una situació anormal el feu decantar més cap a la politica i la investigació històrica.

Per a ell sempre van anar de bracet l'alliberament nacional i l'alliberament social, no concebia l'un sense l'altre. El seu era un nacionalisme reivindicatiu i integral. Per això se'l situa en la mateixa línia que Roca i Ferreres i el doctor Martí i Julià, relacionats respectivament amb el republicanisme federal i amb formulacions socialistes, dues figures bàsiques del nacionalisme català i massa sovint deliberadament
oblidades.

Sense cap mena de dubte es pot afirmar perfectament que la seva ha estat una aportació cabdal a la historiografia catalana. Només cal esmentar l'extensa Panoràmica del nacionalisme català per adonar-nos-en. En aquesta obra demostra que el veritable nacionalisme d'aquest país sempre ha estat una reivindicació popular, que es remunta a la Guerra dels Segadors i que al llarg del segle XIX es manifesta a través del poderós corrent de l'esquerra republicanista, del qual naixeran posteriorment tant la línia pròpiament republicana com la línia més estrictament marxista del nacionalisme, essent el nacionalisme de dreta –si és  que es  pot anomenar així– una  altra  variant, però no  l'exclusiva, com  pretenen escandalosament certs  historiadors vinculats al sucursalisme d'esquerres, amb la intenció no confessada de marginar l'obra i la figura de Cucurull.

Cucurull, amb la solidesa dels seus arguments, ha influït fortament en la consciència de força joves intel·lectuals, i historiadors de la talla de Termes, Eva Serra o Benet, entre molts d'altres, han reconegut la validesa i l'excepcionalitat de la seva obra.

En el fons, però, ell era essencialment escriptor i novel·lista, la seva veritable vocació era la literatura. Tenia una gran vena novel·lística, tot i que se centrà en la component històrica i política per voluntat de servei i patriotisme.

En definitiva, fou una d'aquelles persones que, parafrasejant Estellés, assumí la veu del seu poble. I ho feu amb una integritat total, tot donant-nos un exemple d'insubornable dedicació a aquest país alhora que ens proporcionava valuosos materials i  eines per a interpretar la nostra realitat. Per tant, crec que el millor homenatge que li podríem fer seria divulgar les seves ensenyances i la seva obra i restar fidels al seu exemple. Malgrat tot sempre ens quedarà el regust amarg de pensar que els seus compatriotes li escamotejaren el reconeixement nacional que es mereixia. Un reconeixement que els portuguesos –en virtut de la dedicació que professà a aquest país ibèric– li atorgaren generosament.

[N. de l'E.: Les obres completes de Fèlix Cucurull ja es poden consultar en línia al web felixcucurull.org.]