La votació del PSOE de Catalunya, al Congrés espanyol, en contra del Corredor Mediterrani i a favor del Corredor Central és tan repugnant, tan infame, tan roïna, que mereix el menyspreu més absolut del poble català. Aquesta gent, que són indignes de dir-se catalans i indignes de cobrar un sou públic de diputats, com a representants d’una nació a la qual mai no han deixat d’escarnir, haurien de ser expulsats del Parlament de Catalunya en les properes eleccions. Som davant d’un partit nacionalista espanyol infinitament més cínic que el PP i Ciudadanos. Aquests, com a mínim, no se n’amaguen de ser-ho. El PSOE de Catalunya, en canvi, sibil·lí per naturalesa, es passeja amunt i avall amb la patètica disfressa federalista per tal de recaptar vots ingenus –ara ja ben pocs- que sempre, per defecte, aniran en contra del país i dels seus drets nacionals.

I atès que, com deia un personatge d’una obra de Joan Oliver, “el poble n’és molt, d’oblidadís”, estarà bé que enumerem algunes de les grans “gestes” espanyolistes dels socialistes catalans al costat del PP. El 2006 van votar contra la unitat de la llengua i contra la gestió dels aeroports; el 2007 contra les seleccions nacionals; el 2009 contra l’ús del català al Congrés espanyol i contra l’abolició de les curses de braus a Catalunya; el 2010 contra la gestió catalana de l’aeroport del Prat, contra els ports catalans i contra el pagament a Catalunya dels 1.450 milions d’euros dels fons de competitivitat; el 2011 contra l’oficialitat del català a Europa; el 2012 contra l’acatament de la sentència que permet que Catalunya recapti i gestioni el percentatge de l’IRPF que destina a fins socials; i, fa pocs dies, contra els punts menys submisos del pacte fiscal.

És la política nacionalista espanyola d’aquest partit. Un partit que, veient la magnitud de la indignació catalana davant del seu vot contra el Corredor Mediterrani, va tenir la barra de dir –pel Twitter!- que havia estat “un error imperdonable”. Tanmateix, l’excusa oficial d’aquest “error” no va arribar fins a mitja tarda (!), quan l’escàndol ja bullia a la xarxa. D’“error”, evidentment, no n’hi va haver cap, perquè abans de la votació es va repetir la pregunta amb tota claredat. Però la impudícia posterior ja dóna la mesura exacta de la baixesa moral d’aquest partit, capaç de mentir i de burlar-se de Catalunya sense cap mena d’escrúpol. Per cert, si, com diuen, va ser “un error imperdonable”, per què han demanat perdó? Com és que no dimiteixen?