Comença avui l’agost, el mes que milers de catalans estan esperant tot l’any en candeletes. El mes de les vacances per excel·lència. El de la temporada alta en els llocs turístics, quan et fan pagar 10 pel mateix servei que, al juliol o al setembre, només en costa 8. El de la majoria de festes majors, el de les grans diades castelleres. El de les tardes que es van escurçant cada dia una mica. El mes que deixa Barcelona mig buida i omple massa els pobles d’estiueig. El de les cues a les carreteres pròximes a les platges, el de les terrasses dels bars on cal fer tanda per seure, el dels tornejos futbolístics de pretemporada, el dels suplements “lleugers” dels diaris, el de les remissions televisives que permeten els actors “rejovenir” uns quants anys, el de les notícies curioses que no ho serien mai en un mes “normal”.

Entrem en el mes en què tot s’atura, tant si vols com si no vols. El mes en què no es pot tancar cap tracte, en que costa fer avançar els negocis, en què els telèfons de les oficines sonen i sonen, però ningú no els agafa. El mes en què no et diuen “torni demà”, sinó “torni al setembre”. El mes en què ningú paga factures, però que et cobren la quota de la hipoteca o el rebut de la llum igual que els altres. El mes dels rètols de “tancat per vacances” als comerços habituals. El mes en què tothom vaticina una “tardor calenta”, perquè els problemes es queden sobre la taula i es retroben en tornar a la rutina al setembre.

Fa molta calor, la crisi sembla cada cop més enquistada, les relacions entre Catalunya i Espanya entren en un carreró sense sortida, no hi ha diners a la Generalitat ni per pagar les entitats consorciades dels serveis socials, però, tant li fa: obrim un parèntesi i intentem “desconnectar” de la feina habitual (si encara en tenim), dels companys d’oficina, del superior immediat que ens odia, dels carrers per on solem arrossegar-nos, dels rígids hàbits horaris de la resta de l’any. Volem “escapar” de la rutina dels altres onze mesos de l’any, “marxar” lluny físicament o mentalment, però sovint només fem que ajornar els reptes uns quants dies, autoconvencer-nos que som feliços i que les vacances són la millor cosa que ens passa entre l’1 de gener i el 31 de desembre de cada any. Maleït agost.