Fa unes setmanes van ser algunes ONG i en setmanes anteriors hem vist metges, policies i bombers clamar per una crisi que no entén de sectors ni d’àrees i colpeja el conjunt de la societat catalana. Però segueixo sense entendre com, des de Catalunya estant, una part de les queixes es segueixen orientant cap al govern de Catalunya i obvien que la gran part del nostre problema té l’origen en la ineficàcia, la ineficiència i l’essència jacobina i centralista que imposa l’estat espanyol.

Em sembla sorprenent, i parlo de sorpresa amb poca ingenuïtat, que bona part dels organismes, associacions i col·lectius que es queixen de la situació precària que ens toca viure a Catalunya no siguin defensors entusiastes i punta de llança en la lluita contra el dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Perquè no cal entrar en cap guerra de xifres, i té una rellevància menor si parlem de 16.000 milions d'euros, de 13.000 o de 20.000 milions. La xifra és tan astronòmica i és tan vergonyosa que soluciona, per ella mateixa, qualsevol dèficit o disminució que pateix Catalunya en qualsevol sector. Qualsevol.

Però no hem arribat fins aquí per iniciar una guerra de xifres ni per negociar el nostre nivell de dependència. Al contrari. El crític moment econòmic i polític que viu Espanya ofereix una oportunitat magnífica per avançar cap al projecte nacional d’independència política, social i econòmica que una majoria de la societat catalana ja desitja.

El pacte fiscal i la lluita per una hisenda pròpia són graons imprescindibles i estacions intermitges per on cal passar forçosament quan ens encaminem cap a l’estat propi, però aquest és el nostre objectiu final: participar amb la veu pròpia d’una nació europea en el concert global de les nacions.

Potser podríem mirar el vas mig buit, lamentar-nos de la situació crítica que travessem i dels reptes majors que ens toca assumir. Però ens equivocaríem. La fortuna ens ha situat en una cruïlla afortunada en què el destí ens dóna l’oportunitat de triar el camí cap al nostre futur.

L’estat espanyol prepotent, pretensiós, nou ric i desacomplexat de fa uns anys és avui una runa vergonyant hipotecada sense cap mena de prestigi a l’escena internacional. Allunyar-se’n per la via democràtica només pot ser observat com un acte d’intel·ligència política i de defensa dels legítims interessos dels habitants de Catalunya.

És la nostra oportunitat. Tenim una cita amb la història i cal aprofitar-la.