Actualitzat el 10/06/2008 a les 19:01h

Mitjançant el Reial Decret d'ensenyaments mínims per a l'educació primària', i en el marc el desplegament de la LOE, es disposa la introducció d'una hora més de llengua castellana en el nostre sistema educatiu. Es tracta clarament d'una mida política uniformitzadora, ja que afecta negativament l'aplicació dels programes d'immersió lingüística, especialment en uns moments molt necessaris, degut a l'actual allau immigratòria (precisament provinent majoritàriament de països hispanoparlants). A més, implica un gran mennyspreu per l'esforç, sovint meritori, fet per la societat civil a l'hora de normalitzar la llengua i d'enfrontar-se a les dificultats que n'impedeixen l'extensió de l'ús social.

I mentre per una banda es vol augmentar el castellà a primària, per una altra ens trobem que, paradoxalment, a la secundària només un 51 per cent dels centres del Principat fan totes les classes en català. No sembla lògic que quan queda encara per fer tanta feina normalitzadora a secundària es disminueixi el català per la base.

Si bé semblava que el  decret de la Generalitat que regulava l'aplicació de la tercera hora podia frenar la instauració d'aquesta, encara cal veure'n l'efectivitat. Realment, ara per ara, sembla més aviat una normativa ambígua i de cara a la galeria, que obre una porta per on es cola el castellà -que és, de fet, el que està passant-. Precisament, les escoles més favorables a fer un projecte lingüístic propi que reforci el castellà -potser per inèrcia i comoditat funcionarial-.són les de zones d'antiga immigració espanyola, i on, a més, hi incideix notablement la nova immigració; amb la qual cosa s'obre una gran escletxa en el vaixell de la normalització, en uns moments que malauradament aquesta és més necessària que mai.

No té cap sentit augmentar l'espanyol en unes zones on l´ús del català és ben escàs. I si això tingués algun sentit seria en unes hipotètiques i inexistents zones amb predomini absolut del català, per la qual cosa es revela l'absurditat d'aquest augment del castellà.

D'altra banda hem de pensar que aquest augment del castellà no afecta només el Principat, sinó que afecta totes altres comunitats de l' Estat  amb més d' una llengua oficial -o que poden arribar a tenir-les-, tot perjudicant l´ús de  les llengües no castellanes, desprestigiant-les i blindant el castellà davant possibles avenços normalitzadors d'aquestes altres llengües (català inclòs).

I com a darrer punt, caldria ser conscients que un cop perdut un llençol es molt difícil que ens el tornin, ja que el Govern central està molt poc predisposat a retornar competències i privilegis recuperats; en els darrers temps estem assistint  a un rearmament ideològic del nacionalisme espanyol i des de Madrid cada cop estan més gelosos de les seves competències, i ja no s'amaguen dels seus afanys neojacobinistes. Per tant, no ens podem permetre restar impassibles davant una mida desnacionalitzadora que no fa més que afegir-se a una munió d'altres mides del mateix estil i que apunta directament a la nostra línia de flotació.