Actualitzat el 04/06/2008 a les 22:47h

El canvi didàctic més important introduït el 1965 al Quebec amb la primera experiència escolar de programa d'immersió pot ser resumit amb la següent frase: les llengües no s'aprenen primer i s'utilitzen després; les llengües s'aprenen quan s'usen.La llengua no és ensenyada com un objectiu en si mateixa sinó que és utilitzada per a fer coses amb altres, coses que no són solament, ni sovint primordialment, lingüístiques.

Una de les conseqüències immediates d'aquest argument és que quan més dominant sigui una llengua, per exemple el castellà a Catalunya, més contextos d'ús tindrà assegurats. Dominant serà doncs aquella llengua que pugui ser utilitzada arreu, per a totes les finalitats, amb tot tipus d'interlocutor, i amb totes les tipologies textuals. De la mateixa manera, el grau de minorització d'una llengua, el català, no correspondrà ni al nombre de parlants que tingui, ni exactament al nivell de competència que aquests tinguin de llur llengua, sinó a les oportunitats que aquest parlants disposin per a utilitzar-la, si bé aquestes possibilitats d'ús influiran en la seva competència.

És a partir d'aquest raonament que, fa anys, es va decidir fer de l'escola un context molt ampli d'utilització del català. Si ho fèiem així, asseguraven els experts, no tant sols el català i el castellà tindrien contextos d'utilització assegurats, sinó que els aprenentatges desenvolupats en una de les llengües en uns llocs reforçarien els assolits per l'altre llengua en els altres llocs. I certament, com demostren totes les avaluacions realitzades, així ha estat.

Les poques situacions d'ús del castellà en l'àmbit escolar no han comportat menys aprenentatge d'aquesta llengua.

"Al final de la seva escolarització obligatòria –afirma el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu–, l'alumnat de Catalunya té un coneixement de la llengua castellana igual al que té l'alumnat de tot l'Estat". I qui digui el contrari, no coneix o no vol conèixer els resultats dels estudis i avaluacions realitzats durant tots aquest anys.

A partir de l'experiència hem après que les llengües s'aprenen quan s'usen, i es reusen, i es reusen, i es reusen de nou. En el fons no és res més que la vella idea que a fer conferències se n'aprèn fent conferències, o que a escriure novel·les se n'aprèn escrivint novel·les. Tota producció oral o escrita és una reelaboració de textos personals i col·lectius anteriors, a la vegada que la seva mateixa existència és una preparació de textos posteriors. Ens hem adonat que els usos escolars de la llengua minoritzada resulten insuficients, simplement perquè no asseguren suficients reutilitzacions.

Tenim una LEC en elaboració, que ha de clarificar temes competencials en educació.

I Esquerra des del govern, treballarà per garantir una educació de qualitat i on el català sigui el pilar lingüístic.