Actualitzat el 29/06/2012 a les 10:36h

Traïdors. Així qualificava la consellera Rigau el passat mes de febrer els diputats de SI desprès d’una intervenció de Toni Strubell a l’hemicicle del Parlament. El motiu era l’avís que feia el diputat solidari sobre les sentències dels tribunals espanyols adreçades a liquidar la política d’immersió lingüística que s’ha practicat al Principat durant 30 anys. Com si visqués a Zàmbia o al Canadà la resposta de la consellera fou que no li constava res d’allò que deia Strubell i el va advertir que, si continuava en aquella linia de denuncia, els hauria de considerar uns traïdors a Catalunya.

 

En el nostre país no acostumem a saber els elements que caracteritzen un bon polític. La gent parla massa sovint a base de tòpics. Que si és un bon gestor, que si té capacitat de diàleg,.. Per tenir gent d’aquesta mena no caldria fer eleccions. Només hauríem d’anar a una bona gestoria i contractar algú que sabés fer quadrar la comptabilitat. Per sort, la política és alguna cosa més. Entre d’altres coses, la capacitat de preveure és un dels elements que fa destacar per sobre dels altres un bon dirigent. Ho és Irene Rigau després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que anul.la la immersió en el segon cicle d’educació infantil? La consellera viu a la inòpia i es creu encara que Espanya és una democràcia moderna que respecta els drets dels catalans. Les seves previsions respecte al català a l’escola tenen la mateixa fiabilitat que les que jo pugui fer sobre l’evolució dels lloros a l’Africa austral. És tan gran el fracás de la consellera que fins i tot els de la seva corda, Ómnium i Som Escola, ja li han retret la seva actitud claudicant en aquest tema. La mediocritat sempre acaba passant factura. 

 

A Catalunya, desgraciadament, Espanya sempre posa tothom en el seu lloc i ara li ha tocat a Rigau. Aquesta senyora hauria de plegar i deixar el lloc a qui almenys sàpiga que els nens no venen de París. Però el problema persistiria donat que a les files de CiU no hi ha ningú que estigui disposat a reconèixer que tots els governs espanyols, siguin del color que siguin, odien Catalunya i la seva llengua. Aquí, i només aquí, rau tota la motivació de les sentències dels tribunals espanyols contra el nostre idioma. Per combatre-ho, des del govern es segueix aquella estratègia tant nostrada del “qui dia passa any empeny”. I és així com, per aquest camí, l’esdevenidor del català cada vegada s’assemblarà més a la visió de futur de la consellera.

 

El que molesta del discurs de Soldaritat Catalana és que ens posa davant el mirall i ens fa veure les autentiques motivacions d’Espanya contra Catalunya. Es dur acceptar que et volen fer desaparèixer, i també costa assumir la teva condició de jueu d’abans del 1945. Malgrat que no són viables les execucions massives, en podrien tenir prou amb un Tribunal Suprem per fer la mateixa feina.