L'objectiu de fer ratafia, en el meu cas, és donar a conèixer el patrimoni natural de la nostra terra, promoure el respecte per la natura i la cultura, estimular la recuperació de tradicions i la elaboració de productes locals genuïns, com a millor via per al desenvolupament sostenible del nostre entorn, mostrar la gran diversitat d’espècies vegetals que es fan o s’han fet servir per elaborar productes, potenciar el turisme de qualitat i altres activitats, però que siguin sempre respectuoses amb el medi natural.

L’elaboració d’aquest licor significa tot això, parla de tradició, identitat i coneixements ancestrals de plantes medicinals. També és una beguda social, existeixen un munt de colles aficionades a la ratafia, es troben per anar a cercar les herbes, per fer tallers, tastos... I sobretot és una beguda que convida a compartir, des de les mil formules per elaborar-la fins a l’intercanvi d’ampolles o convidant als amics a tastar-la després d’un bon àpat fent la xerrada i sobretaula.

El nostre entorn dels Països Catalans, a part de paisatges diferents, podem gaudir d’aromes diversos, que identifiquen clarament el lloc. La responsable és la vegetació tant diversa i rica (per molts desconeguda) que tenim al nostre país que ens farceix d’olors aromàtiques i fresques.
Una forma ancestral de traslladar aquestes olors fàcilment a la gastronomia és en el format de begudes amb ingredients del propi paisatge.
La ratafia és la reina de les begudes a l’hora de representar un territori, alhora que una beguda d’autor perquè gairebé hi ha tantes fórmules com persones o famílies l’elaboren. Partint d’una base alcohòlica tipus esperit de vi, aiguardent o anís i les nous verdes esberlades, la resta de condiments, herbes, arrels, escorces, flors i fruits són personals i territorials, hi ha qui hi posa 5 o 7 espècies diferents fins al qui hi posa prop d’un centenar. I durant 40 dies a sol i serena xinxollar-la de tant en tant.

La gastronomia tant important en el sector turístic, te un clar incís en el record i la memòria dels qui ens visiten, a través del gust i el paladar aconseguim que aquest record es torni emocional i lligat a les vivències personals, i això s’aconsegueix posant al mateix plat aquests elements, utilitzant per part nostra tots els ingredients que tenim propis de la nostra terra, del nostre paisatge, ja siguin comestibles o materials.
Així lloem l’expressió atribuïda a Josep Pla que alguns plats de la nostra cuina són el paisatge posat a la cassola ( aquest cop, posat en una garrafa).

Per tant, partint que la nostra terra és i ha estat, des de segles un lloc ric en cultura i natura, celebro que es mantingui viu aquest tresor en moltes poblacions catalanes  i que el coneixement popular de la natura i la saviesa de la gent gran revifi sota el  format de ratafia. Però sobretot fem-ho bé, amb respecte és important saber que cal fer servir, com elaborar-la i sobretot el procediment a seguir en la recol•lecció de les plantes silvestres, perquè no acabi passant com amb els bolets, i es faci malbé l’hàbitat i les espècies que hi viuen.

En podeu saber més en aquests webs
http://www.floracatalana.net/llistes/ratafia

http://www.ratafia.cat

Salut i flors!