Actualitzat el 17/01/2006 a les 09:45h

L'altre dia visitava un IES d'un poble de la comarca d'Osona. A l'entrada, hi havia exposats –impúdicament, deixeu-m'ho dir– uns panells sobre informació sexual humana. Amb uns dibuixos i gràfics de tres metres d'alçada per cinc de llargada, s'hi donava tot tipus de detalls de la fisiologia de l'home i de la dona. Fins aquí, tot bastant bé. Més enllà, però, s'abundava en la informació contraceptiva, amb més informació sobre com prevenir embarassos no desitjats i tota mena de detalls. Bé, aguantem.

El que no em va agradar tant, però, va ser que en el text no es donava cap mena d'importància al perquè de les relacions sexuals. I per a mi i per a molts, aquesta és la qüestió.

Per què no donar cap motivació sobre per què s'han de tenir relacions sexuals amb l'altre? Per què no dir una cosa tan senzilla com «les relacions sexuals expressen la unió més estreta que s'hagi pogut inventar entre l'home i la dona i reflecteixen, físicament, el seu lliurament mutuu i el seu compromís d'amor». Bé, potser no sigui tan senzill...

D'acord, no és senzill. Perquè la sexualitat humana no es pot banalitzar, no es pot simplificar, no es pot reduir. Al contrari, és l'expressió més alta i més profunda que hi pot haver entre un home i una dona i sempre diu més del que un, en principi, voldria dir.

Dimarts passat saltava la notícia, però. Una notícia molt trista. Resulta que aquest any que hem acabat hi ha hagut a Catalunya un 26% més d'avortaments que l'any anterior. Una pujada esgarrifosa. Encara més quan ens fixàvem en els segments d'edat: moltes, moltíssimes noies, massa, entre 15 i 20 anys, joveníssimes. Més encara entre els 20 i els 24. Terrible.

Les respostes dels tècnics apareguts en pantalla als telenotícies deien que «no s'havia donat prou informació contraceptiva per prevenir els embarassos no desitjats». Una explicació clarament insuficient i insatisfactòria. Està demostrat: quanta més informació, més embarassos no desitjats; quanta menys formació, més avortaments.

Creuem aquesta dada amb unes altres que sortien també fa uns mesos. Resulta que uns percentatges semblants –un 20% del jovent de Catalunya– pateix algun desequilibri o malaltia mental o ha hagut d'anar al psicòleg o psiquiatra en l'últim any. La mateixa proporció de les noies que s'han pres la píndola de l'endemà, per provocar un avortament després de relacions amb risc, on majoritàriament s'ha rebut noies d'edat molt prematura. El xoc hormonal és de categoria superior.

Aquest caldo de cultiu reflecteix una situació de les lleis que s'ha donat la nostra societat que fomenten la desorientació moral i, per tant, sexual, de persones joves i, sobretot, de noies en procés de formació, tant mental, com corporal, com espiritual. Cremem etapes.

O sigui, que les noies entre 15 i 25 anys del nostre país, si fan cas de la informació que els dóna el Govern i que és políticament correcta, però moralment indefensable, tenen molts números de patir desequilibris mentals i corporals, a causa d'una sexualitat mal entesa, que els porta a entendre que només és per al gaudi personal i no per a la relació amorosa i compromesa amb l'altre.

Les noies del nostre país tenen molts números per patir tot tipus de desequilibris, perquè ningú no els ha fet veure que la dona, pel fet mateix de ser-ho, està cridada a conservar la vida, i no a destruir-la, com fa amb l'avortament. Aquesta contradicció no es pot amagar i li acaba provocant un daltabaix, físic, hormonal i mental, que molt probablement la portarà a haver de visitar un psicòleg o un psiquiatra per poder-se reprogramar per vés a saber quin futur.

Els qui tenim alguna amiga que ha perdut un fill desitjat sabem també com n'és de dolorosa aquesta pèrdua i quant de temps es tarda a apagar el buit deixat per un infant concebut que no ha arribat a bon terme per causa de la imperfecció de la naturalesa.

Si de veritat ens creguéssim tan progressistes i pertanyents a una societat que es vanta d'haver arribat a punts tan elevats de desenvolupament, no defensaríem més aviat els més febles, com són les menors d'edat o els encara no-nats?

Fins quan aguantarem amb lleis tan injustes, encara que políticament correctes i progressistes, però que està més que demostrat que van en contra de la moralitat i del benestar de les persones?

Quan de temps haurà de passar abans no ens poguem escoltar? –com deia Dylan. Això amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent!

I si aquest vent fos l'Esperit Sant?