En la recent campanya electoral hem pogut comprovar com les formacions més conservadores -tant a nivell estatal com autonòmic- no es descuidaven mai d'incorporar en els seus programes propostes per 'integrar' els immigrants. Han descobert un nou filó de vots i en pensen treure el màxim profit. I si el que es proclama no té cap base o és incoherent, no importa: la qüestió és obtenir vots sigui com sigui, recorrent, si cal, a la demagògia més descarnada i encolomant tots els mals als immigrants, obviant les veritables causes dels problemes, i obviant que els primers beneficiats per la seva arribada han estat els empresaris, els quals han pogut obtenir tota la mà d'obra barata que han volgut. No deixa de ser contradictori que els sectors socials que més s'han aprofitat de la immigració ara l'estigmatitzin, en una clara mostra de populisme demagògic.
Evidentment, convertir la immigració en boc expiatori d'aquesta societat, més enllà de la indignitat que representa, és objectivament absurd, sobretot quan l'economia estatal a hores d'ara, per les seves característiques estructurals, no en pot prescindir
On l'absurditat d'aquesta tendència culpabilitzadora es fa més manifesta és en el camp lingüístic. Resulta ridícul exigir als immigrants que parlin català si la Generalitat és incapaç de fer que les empreses funcionin internament en català o que hi etiquetin els seus productes, si és incapaç d'exigir als jutges que respectin la nostra llengua, i si, a nivell social, som incapaços de parlar en català a qualsevol persona de trets exòtics. Això no té cap sentit. Si aquesta societat funcionés en català no caldria preocupar-se tant perquè els nouvinguts l'aprenguessin; ja es cuidarien prou, si realment els calgués, per aprendre'l. Però, més enllà de la demagògia, qui s'atrevirà a sancionar cap multinacional perquè margina la nostra llengua' Qui obligarà els alts funcionaris a expressar-se en català' Algú s'atrevirà a posar-li el cascavell el gat' Malauradament, ho dubto.