Actualitzat el 30/03/2008 a les 23:16h
La guerra de l'aigua
Tancar-lil'aixeta de l'aigua a una societat és condemnar-la a mort, auna mort més ràpida del que hom s'imagina. Me'n recordode petit anar amb el carretó, que a la base hi tenia dosforats per a encabir-hi el ventrell dels càntirs grans, fins ala font més propera i posar-me a la cua de dones i xiquets i,pacientment, esperar el torn per a recollir el preuat líquid.A les cases hi havia cisterna per a recollir l'aigua de pluja, i unspocs privilegiats gaudien de pou al pati. Al defora, als masets hiteníem cisterna per a abeurar persones i animals, i als hortsels pous de sínia ajudaven a passar l'agostejada.
Avuiles cisternes no en recullen d'aigua, les que no han estat eliminadess'ha convertit en un trull o en un celler cosesde la moda, o en un cauper als malendreços. Els pous als patis s'han perdut, o elshan colgat; en els millors dels casos els que encara hi tenen aiguano es poden aprofitar per les filtracions del clavegueram. Totes lesfonts de la vila s'han connectat a la xarxa de subministramentd'aigua potable de l'empresa concessionària, perquè elstècnics ens avisaren fa anys que les mines que les alimentavendes de temps immemorials, de sobte s'havien contaminat... La culturade l'estalvi d'aigua i de traure-la d'on n'hi pot haver s'ha perdut,caldran més d'una i de dues generacions per a restablir-la.D'un dia per l'altre la recuperació d'aquella cultura secularno es pot pas improvisar, i per això no serà un remei acurt termini en vistes a pal·liar la sequera que patim.
Aleshores, quèes pot fer per a evitar la catàstrofe prevista, a tot estirari si no plou molt, per a finals del proper estiu? Us imagineud'arribar a casa, suats i bruts i trobar la carxofa de la dutxa ambteranyines? O a la cuina, anar a omplir l'olla per a coure el menjari haver-la d'emplenar amb aigua de garrafa? Amb quina aigua fareu labugada? En la probable situació de «tancamentd'aixetes», la major part d'indústries s'hauran deparalitzar; a les botigues, poc després d'un mes del tancamentus racionaran l'aigua de garrafa al màxim d'una al dia: a casaho haureu de fer tot amb vuit litres diaris! Als dos mesos del començde la fi, el litre d'aigua haurà superat el màxim preude la benzina ...potser per això n'hi ha que diuen que l'aiguaés seua i se la volen apropiar.
No crido pas al maltemps, sols us he fet una pinzellada del panorama a què ensvolen condemnar els veïns de Ponent. El govern espanyol té,des de fa quatre mesos, damunt la taula el projecte de transvasamentdel Segre al Llobregat; han deixat passar les ereccions espanyoles i,quan ja s'havien assegurat el vot que els manté de nou algovern, ens ho paguen amb el no, amb el «tancament d'aixetes».Tanmateix, els espanyols del centre han parlat, però elsd'aquí callen: el Mut de Cornellà encara és horaque badi boca. Que els espanyols facin del que són, mireu, ésllei de vida, això no ho canvia ni déu. Però queels catalans ens neguem, entre nosaltres mateixos, l'aigua necessàriano té nom. Som pitjors que les bèsties, si mésno, la Llei de la Selva obliga al lleó iho obeeix a no menjar-sel'antilop quan tots els animalons quepateixen igualment la sequeraabeuren junts del mateix toll perquè no n'hi ha d'altre; sompitjors que les bèsties!...
Els estúpids queens neguen l'aigua de beure a Barcelona i encontorns, no s'adonen quepoden regar i produir perquè som els seus clients i elsmantenim? Qui paga les estructures de rec, potser algús'imagina que les paguen els pagesos? Qui paga l'aigua amb quèpoden regar, potser algú es creu que la paguen els pagesos?Per què els pagesos de Tarragona s'apressaren a vendre aigua aMallorca quan l'illa ho va menester era el que calia fer i arali neguen el mateix a la capital deCatalunya? Per què els pagesos del Ter no s'han preocupat comsí que ho han fet els de la Terra Ferma de proveir-se debasses per si un cas venia la sequera?
En aquesta veritableguerra civil de l'aigua, els polítics hi tenen una greuresponsabilitat, per mesells, perquè no diuen el que cal diri, sobretot, perquè no ho diuen quan cal dir-ho; sempre sónfora de temps, a l'espera qui dia passa any empeny de perdreels menys vots possibles i, si pot ser, sortir bé a la foto.Cal que algú assenyali amb nom i cognom als responsables deldesastre. Cal que el conseller de Medi Ambient li digui al governespanyol i a tots els catalans, regants inclosos que, ambpermís o sense, les obres del transvasament es faran, que jales ha començat o gairebé; que es traurà aiguadel mini-transvasament de l'Ebre passant-la de Cunit a Cubelles (ésa dir, del riu Ebre al Llobregat); que el lloguer dels vaixells queens portaran aigua d'on sigui costa un milió d'eurons cadames; i que si gastem els pocs recursos financers en lloguers i enconstruir dessalinitzadores, ara mateix no sabem com podrem pagarl'adobament de les canonades foradades des de fa vint anys (sigui ditde passada, com és que els successius culpables d'aquestapèrdua durant tant de temps no han pagat amb la pròpiahisenda la seua deixadesa, per què no són ja a lapresó? que no hi ha una Llei de delicte ecològic?).
El transvasament del'Ebre que volia fer un passat govern espanyol era de més de1.000 Hm3, i en part era per a regar camps de Golfo conreus inexistents on mai no n'hi ha hagut; el que proposa elgovern català és de 40 Hm3 per aaigua de boca i, en menor mesura, per a la indústria. Cal quela senyora vicepresidenta deixi de mentir-nos i confessi públicamentque el govern català pot traure, sense cap permís, 5Hm3/any del riu Segre: no és molt peròés millor que res, representa el consum d'aigua d'un mes; calque el president espanyol (que ara que l'han tornat a votar tambécalla com el de Cornellà) ens expliqui als catalans perquèha aprovat transvasar 40 Hm3/any d'aigua del riuTajo al Segura (regió governada pel PP) i ha negat que elsmateixos 40 Hm3/any es transvasin del Segre al riuLlobregat (regió governada pel PsoE).
També aniria bé,per a la informació de l'opinió catalana, que elspartidaris de portar aigua d'aquell riu dels veïns del Nordaigua de pèssima qualitat i reescalfada per cinc centralsatòmiques, expliquessin quina entitat d'estalvis nostradaté una pila d'accions de l'empresa concessionàriad'aquelles aigües. I, sense sortir d'aquesta que en diuen«alternativa», m'agradaria de saber quina comissiócobraran els partits o els polítics partidaris d'aquesttransvasament transfronterer i si, «aprofitant» lesfaraòniques obres de canalització, seria possible defer-hi passar en paral·lel també a la MAT,total...
Malgrat el desori, eldesgovern i la cridòria partidista em fa tot l'efecte queMontilla, deslliurat d'Esquerra ara vol fer fora als d'Iniciativa,hi ha exemplesd'actitud positiva i que ens mostren el camí en vistes aentendre'ns entre catalans del camp i de la ciutat. Hi ha pagesos quepoden o que podran regar que enraonen amb pensamentnacional. L'aigua és de tots, n'hi ha poca i ens l'hem derepartir d'acord a les prioritats, de major a menor necessitat, in'hi pot haver per a tothom. I més n'hi hauria, d'aigua omés s'aprofitaria si hi hagués un vertader isostenible ordenament del territori, però és clar, aixòja són figues d'un altre paner.
Autor
Enric Borràs
Editor
Enric Borràs (Gràcia [Barcelona], 1955) és editor, tant en el camp del llibre català com en el de la informació periòdica. Actualment privat d'exercir el seu ofici amb el propi segell editorial (El Llamp), fa d'editor per a tercers i s'esbrava al seu bloc (i també a l'annex auditiu i visual),El podeu trobar a l'origen d'un munt d'organitzacions i d'entitats; pel cap baix fa trenta-cinc anys que batalla per Catalunya Lliure i, segons afirma, ho farà tant de temps com calgui fins a assolir la independència de tota la nació.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
