Actualitzat el 18/03/2008 a les 18:55h

Astorat és poc. Hauré de recórrer al llenguatge de la meva generació..., estic flipat. Acabo de llegir a El 9 Nou d'aquest dilluns 4 de febrer, les planes 68 i 69 on es tracta de la seriosa problemàtica present al Lluçanès, quan a la manca d'aigua. Entenc la greu situació que se'ls presenta als municipis i alcaldes del Lluçanès, però sobretot el fet que ha tocat viure als seus habitants; les necessitats d'aigua cada cop són més grans i els recursos més minsos, i entenem que aquesta tendència augmentarà.

Solució? Portem més aigua. Però que tot segueixi igual, no fos cas!

No he vist enlloc que es parli de reduir, sinó d'augmentar…, augmentar despesa d'aigua, despesa energètica, despesa de territori, despesa en infraestructures.

En els temps actuals, on tant parlem de nova cultura de l'aigua, del no al PHN perquè els trasvassaments són una barbaritat ecològica, de mirar de reduir consum domèstic, i on l'Administració regala dosificadors d'aigua per a les aixetes, la solució que aporten certes institucions és: no limitem el consum! Sobretot que no pari la màquina! Ja la portarem
d'allí on convingui, ni que sigui d'una altra conca hidrogràfica!

No es pot fer alguna actuació preventiva? Ens falta aigua i encara en potenciem més despesa! En lloc d'autoritzar tantes granges, vanagloriar-nos de noves indústries que vindran, de l'augment ¿positiu? de població que esperem amb la nova carretera, dels nous habitatges…, no és una mica contradictori tot plegat?

Veig una mica de llum…, si més no, la presidenta del Consorci proposa que se'n parli. Rumiar alternatives i no tirar de dret pel broc gros. Potser ha vist a venir el llop…, amb l'excusa que falta aigua obrirem la porta a l'entrada al creixement desmesurat, desenfrenat i descontrolat.

Espero que per una vegada, els polítics es prenguin a pit aquest problema i no pensin en clau electoralista, amb un horitzó situat a quatre anys vista —i no de vol gallinaci, per assegurar-se la poltrona de la reelecció—, i pensin que el problema de la manca d'aigua va en augment, i a més a més té, i li cal, una previsió a llarg termini, amb reformes estructurals i conjuntes, i no anar posant pegats a cada situació concreta…, una bassa al nord, una bassa al sud, quatre enllaços aquí, quatre camions cisterna i anar fent viatges (barat i econòmic, de ben segur), etc.

I mentrestant: que els alcaldes demanin aigua per a la seva població, ho trobo perfecte…, és part de la seva tasca, han d'exigir el bé per al seu municipi, representen al poble que els ha triat i a ells es deuen…, ara bé…, no haurien de ser els tècnics els qui han de dir i proposar actuacions per resoldre la situació?

Em sembla molt bé la proposta del Consell Comarcal de dur aigua del Ter…, però que hi diu l'ACA? Sembla que li fa bona pinta el tema…, Si volen, jo mateix m'ofereixo a fer unes quantes propostes alternatives, perquè no he vist enlloc que se'n plantegi cap altra! Es fantàstic que El 9 Nou parli amb tots els alcaldes, i faci d'altaveu de les seves opinions…, però i la resta d'actors implicats? Que hi diuen els que han de cedir l'aigua, per exemple?

Perquè en el diari Avui, del dia 6, a la plana 29, tant el president del consorci Alba-Ter (Francesc Camps), com el representant dels regants del marge dret del Ter (Albert Grassot) ja s'exclamen de la sobreexplotació i les males condicions ecològiques en què es troba el Ter.

Els alcaldes que diguin, expressin la problemàtica de falta d'aigua, i pressionin les Administracions superiors i escaients per que s'hi impliquin i actuïn…, però que deixin en mans dels tècnics les decisions de caire especialitzat. Són polítics i no tècnics…, o ja ens tenen fet el llit i només escenifiquen una decisió que ja està presa?

No seria tasca de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), amb un pressupost més gran que el propi Departament de Medi Ambient de la Generalitat, prendre la batuta en aquest assumpte? Convocar òrgans, col·lectius i institucions afectats? Proposar diverses alternatives tècniques? Proposar a curt, mig i llarg termini…, si no serà un problema que s'anirà eternitzant.

Seria millor fomentar (torno a coincidir amb la presidenta) la sostenibilitat, amb una bona planificació. No podem sempre anar tirant de beta! Cal un replantejament global i a llarg termini, no estar sempre patint, arreglem-ho d'un cop…, amb previsió!

Paradigmàtica i exemplar del que explico, trobo la separata de l'alcalde de Merlès, que després de promocionar la macrobassa, ara troba que està sobreexplotada la riera. Solució? Aigua del Ter…, si no ho vols per a tu, no ho vulguis per als altres!

I tot això és progrés? Més despesa i malbaratament? A la Rella 196 (revista lluçanesa) es pot llegir un article del GDT en la mateixa línia. On és la planificació del territori? ONU? Unió europea? Estat? Generalitat? Diputació? Consell Comarcal? Consorci? Ajuntament? Hi ha cap Pla rector? O tots i totes anem fent sobre la marxa? S'ha fet cap estudi seriós, acurat i formal de diferents opcions, les seves viabilitats o tirem pel dret?

Ja projectem infraestructures abans de tenir els recursos? Estirem més el braç que la màniga? Ens repartim la pell del llop, abans de matar-lo? Si ara ens falta aigua, no hauríem de mirar de trobar de reduir la despesa actual?

No sabem de quins recursos disposem, però n'esperem resultats infinits… Si ens falta aigua, vol dir que hem excedit els recursos…, i encara volem explotar més el territori?

No per repetir molts i molts cops un fet, una frase, aquesta es torna certa. Aigua del Ter, Aigua del Ter, sembla una lletania, un dogma, un acte de fe. Jo diria que, amb voluntat, sempre hi ha més opcions

Acabo de recordar una bona una pintada que vaig veure aquest dia; a un rètol institucional, en lletres grosses, impreses, hi deia: ESTALVIEM AIGUA; a sota, escrit a mà amb esprai s'hi llegia: BEVEM VI.

No voldria ser maleducat, però si que sembla que alguns s'hagin begut…, l'enteniment.