Les primaveres tenen un no sé què d'encant; serà potser perquè tot reneix, es belluga, es torna de colors, principalment el verd que va adquirint tonalitats diverses; és el que canta en Raimon quan diu “tots els colors del verd”, i nosaltres el podríem estendre a totes les tonalitats. A mi m'agrada per exemple obrir una capsa doble de colors Caran d'Ache perquè veus la extensa gama de tots els colors de l'arc de sant Martí. I això és el que ara mateix se'n presenta en aquest país cerdà en l'àmbit dels colors culturals. Reneix el Museu de Llívia, elegant i emblemàtic, amb la històrica farmàcia que té color i personalitat, i que donarà a tota la Cerdanya una patent de país de museus, molt petits alguns, però tots interessants i interdisciplinaris; a què esperem per donar-los a conèixer en bloc?

I una altre tresor cerdà a reivindicar ha d'ésser la proclamació de la Cerdanya com a Reserva de la Biosfera, que vol dir, com diu l'estudiós farmacèutic i botànic Joan Muntaner, "conjugar els valors del territori: ambientals, paisatgístics, agrícoles, arquitectònics...amb un projecte de progrès i sostenibilitat”. No és pas una declaració de parc natural, és un projecte de conjunt, que harmonitza protecció ambiental amb desenvolupament controlat.

Per aquestes raons i d'altres és important que aquest petit país cerdà també tingui una fita històrica a reivindicar i crec que la de Reserva de la Biosfera és prou important perquè lligui a tots els estaments i institucions cerdanes per a la seva reivindicació. Ens cal una declaració formal, un Manifest perquè tots els governs espanyol i francès, català i regionals, municipals, comarcals i totes les institucions cerdanes en reclamin a la UNESCO aquesta declaració pel territori cerdà-capcir. Una iniciativa que no pot esperar més. I tanmateix, com aquell qui diu, estem a les portes d'un Jocs Olímpics d'Hivern que encara que no siguin segurs, el 2022 no és gaire lluny...

I amb tot això, el país segueix aportant sensibilitat, cultura, nervi en les lletres cerdanes. La sortida de la revista Ceretània (lligada a l'Institut d'Estudis Ceretans, Groupe de Recherches Archéologiques et Històriques de Cerdagne) en el seu número 6 (vint anys després del primer), amb una irregularitat massa creixent té el mèrit de que vol  anar endavant, i esperem que ho faci. Però hi han d'altres revistes al Pirineu que  també tenen presència, i molta dignitat com Lo Banyut a l'Alt Urgell, o l'andorrana Portella. I si ens referim a revistes digitals, no podem oblidar les que des de Cerdanya irradien un intent de ser presents quan toca; em refereixo a Querol, de signe cultural, que surt cada trimestres i que acaba de donar el novè número, i el Ker, que en poques setmanes treurà el cinquè, amb un caire més científica, però arrelada també a la tasca del Grup de Recerca de Cerdanya.

Aquests colors culturals, i molts d'altres de diversa índole, donen a la cultura dins el país cerdà una patent de renovació. I si hi comptem el Belluga't, el Follet del Pirineu, Pànxing, Reclam, Viure als Pirineus, Cadí-Pedraforca, i d'altres, així com els informatius municipals (Bolvir, Montellà, Llívia, Alp, etc.) omplen un espai que no és gens menyspreable.

És evident que no hi ha a Cerdanya actualment una revista de Cerdanya, una premsa cerdana com ho havia hagut anys enrere. Recordar-ne els noms no és pas sentimentalisme ni nostàlgia, és història viva: Ceretània, Cerdanya, Rufaca, Actual (d'Andorra), La Voz del Pirineo, El Pirineo, La Cerdanya, El Crit Català, Renovació, etc. tots ells de la Baixa Cerdanya, i no serà pas per falta de periodistes cerdans i gent de lletres. Ni de activitats literàries, (Puigcerdà, Alp, Bellver), ni de ganes, ni d'oportunitats...

Per això quan diem que la Cerdanya es belluga, volem dir que moltes iniciatives es porten a terme amb la voluntat i la responsabilitat individuals, dels grups i de les entitats. Que sigui així i continuï, també depèn de Nosaltres, els cerdans.


Alfred Pérez-Bastardas. És autor del llibre La Cerdanya. Quadern de notes.