Actualitzat el 17/02/2008 a les 08:00h

Sense anar més lluny, aquesta setmana una nena d'uns deu anys em demanava, al mig de la classe però en secret: 'Escolta, mossèn, tu creus en Déu?'. I és que quan un infant et fa una pregunta d'aquest tipus, et quedes molt fred, perquè t'adones que allí s'hi juga en bona part el futur de la fe d'aquella personeta.

La meva resposta: 'Sí, i tant!'. I continuà dient-me: 'Doncs, jo no puc creure en algú que provoca la mort dels nens petits, tal com ens ho explica la història de les plagues d'Egipte, allà al llibre de l'Èxode i Moisès i tot això'.

Doncs tenia raó, la nena, no es pot creure en un Déu que provoca la mort dels innocents, justament perquè aquest no és el Déu de Jesucrist. Li vaig respondre que aquella història explica que quan dos poderosos es barallen, per exemple en una guerra, els que en surten més perjudicats no són pas els poderosos i els rics, sinó els més febles, i aquests són sempre els nens, les mares, els malalts. Per tant, la conclusió, una de les possibles, diríem, d'aquell text és que hem d'evitar les guerres al preu que sigui.

En un altre nivell es mou un altre relat, el de les temptacions de Jesús (Mt 4) que en aquest primer diumenge de Quaresma s'ha predicat a les esglésies. Allí hi veiem un Jesús temptat pel diable i aquest, oh sorpresa, li posa textos de la Bíblia per desencaminar el Messies de la seva vocació, del seu veritable objectiu per al qual ha vingut a aquest món. Tenim, sense anar més lluny, una utilització maligna de la Paraula de Déu, revelada i que comunica la veritat, però que es fa servir per a uns fins que no són els divins. Aleshores la Paraula, que hauria de ser portadora de veritat, es prostitueix i es decanta de la seva autèntica finalitat.

Són tres temptacions, les que sofreix Jesús, que les aguanta en començar la seva missió i que representen una posada en crisi del camí de Salvació que ha triat per a salvar la humanitat. Vegem-ho.

Primera
   
La primera és la temptació de resoldre, amb el seu poder i la seva divinitat, els problemes de les necessitats primàries d'aquest món: 'digues que aquestes pedres es tornin pans'. De fet, el diable assumeix i accepta que Jesús ho pot fer, i per això li ho diu que produeixi una transformació física de les coses materials. Si ho fes així, de fet, compraria la humanitat. Entenguem-ho: 'us resolc els vostres problemes, ara m'heu de fer cas per força, m'heu d'obeir'.
   
Però no, el camí messiànic de Jesús és el camí de la conversió espiritual, conversió del cor de la persona des de la seva llibertat. Recordem que més endavant, quan multiplicarà els pans i els peixos (Mt 14), tampoc no ho farà fent un joc de mans espectacular, sinó que ho farà posant en comú el poc que té i apel·lant a la generositat de tothom: si posem del que tenim per resoldre el problema, segur que tenim la solució més a prop, és el que ens diu Jesús amb la compartició dels pans i els peixos, més que no pas la multiplicació.

Segona

La segona temptació és la del gest espectacular, la del camí de no assumir la humanitat, sinó únicament de considerar-se un déu que camina per aquest món: 'tira't daltabaix -li diu el maligne- perquè està escrit que Déu no deixarà que els teus peus no ensopeguin amb les pedres', i el Senyor li contesta 'no temptaràs el Senyor, el teu Déu'.
   
Perquè temptar Déu és el contrari de confiar en ell. Temptar-lo és demanar-li proves de la seva providència per motius de dubte i d'incredulitat -recordem aquí l'actitud de Zacaries davant de l'anunci de l'àngel (Lc 1); és voler provar si pot fer el que nosaltres desitjaríem. Per això, Jesús confon el dimoni dient-li que, no dubtant de la protecció de Déu el seu Pare, no ha de fer una experiència diferent, ni demanar-li noves proves perquè això seria temptar-lo, i això no s'ha de fer (Scio).
   
També podem resseguir l'Evangeli per trobar, novament a la Passió de Jesús, la temptació de 'si ets Fill de Déu, baixa de la creu i creurem en tu'. Jesús es resisteix novament allà també, perquè s'hi juga, precisament, l'èxit de la seva missió. Déu parlarà, sí, però després que Jesús hagi assumit plenament la humanitat, també en la seva mort, perquè serà en la Resurreció que Déu donarà al seu Fill, que es revelarà la veritable identitat i acció del Pare i Creador.

Tercera
   
I és que el que està en joc és la identitat de Déu en la missió de Jesús. L'Evangeli de les temptacions és una posada en crisi de la seva identitat, perquè el Natzarè assumeixi plenament la seva identitat i no busqui sortides fàcils.
   
Per això l'última temptació serà la del pacte amb el diable, que proposa que convé deixar-nos estar de radicalitats i autenticitats perquè el príncep d'aquest món pugui fer la seva en nosaltres.
   
Ens cal desfer-nos dels petits pactes amb el diable que portem a sobre i que marquen la nostra ànima, marquen la nostra vida. Tot allò que no va a l'arrel, totes aquelles actituds que no miren de buscar la veritat i que acaben encasellant-nos i tancant-nos en nosaltres mateixos.
   
La llibertat només serà lliure si es deixa guiar per la veritat. Si no ho fa així, es converteix en llibertinatge i es necessiten lleis molt dures per governar una societat llibertina perquè no es produeixi el caos, i és que al final s'acaba produint. Convé deixar-se guiar per la veritat i aquest no és altre que Jesucrist: Ell és el Camí, la Veritat i la Vida.
   
Aquest temps de Quaresma, que ens condueix indefectiblement cap a la Pasqua del Senyor, sigui una veritable opció de gràcia i de veritat perquè purifiquem en nosaltres el rostre de Déu, ens deixem guiar pel Crist-Veritat i celebrem amb joia la Resurrecció del Senyor que, assumint la nostra condició humana, ens ha salvat de tot mal, de tot pecat i, fins i tot, de la mort, conduint-nos a la Vida plena.