Actualitzat el 15/02/2008 a les 20:28h

Si fem una ràpida ullada històrica, que abasti des del moment que es va començar a generalitzar el ferrocarril, a mitjans del segle XIX, fins als nostres dies, veurem com aquest mitjà de transport ha estat un formidable factor de transformació territorial i social. Com a tal, els seus efectes han depès de com i amb quines finalitats ha estat utilitzat. Malauradament, i més sovint del que hauria estat desitjable, el seu ús ha anat lligat a finalitats bastant allunyades de qualsevol consideració moral o clarament reprovables sota aquest punt de vista.

En els seus inicis, per exemple, afavorí l’expansió de les mines de carbó angleses, i, de retruc, les inhumanes condicions de treball d’adults i nens sota terra. I, també, contribuí a l’aniquilació dels pobles indígenes americans i a la marginació de la població hispana de l’Oest americà, que veieren com els eren arrabassades les terres i com una multitud de nous pobladors s’instal.laven al seu territori ancestral, molts arrossegats per l’anomenada ”febre de l’or”. Això sense tenir en compte els milers de víctimes, principalment treballadors xinesos, que va costar travessar les Muntanyes Rocalloses; un fet, però, que no importà gens als principals promotors de les noves línies, que s’enriquiren ostensiblement. Com també s’enriquiren i s’enriqueixen les grans empreses mineres -o agrícoles- que mitjançant el ferrocarril han expoliat gran part del planeta.

El cas més flagrant, però, d’utilització perversa del ferrocarril es produí quan s’usà per encabir-hi, com si fossin bestiar, milers de jueus per transportar-los als camps d’extermini nazis.

D’altra banda, i sense arribar a  l’ extrem anterior, els ferrocarrils han estat un mitjà idoni per afavorir les grans migracions interiors; tots recordem, a l’Estat espanyol el tristament famòs “Sevillano”, a través del qual tantes  famílies fugiren de la gana per establir-se a Catalunya. El mateix fenomen s’està produint  actualment a l´India i a la Xina, on milers i milers de camperols pobres fugen del camp per amuntegar-se en unes ciutats cada cop més atapeïdes.

Evidentment, el ferrocarril ha estat i és un mitjà idoni per cohesionar interiorment estats amb població de característiques culturals i nacionals molt diferents, així no hauria d’estranyar el seu ús amb finalitats, a més d’econòmiques, “vertebradores”: tal com afirmà la inefable Magdalena Àlvarez, i al seu dia Aznar, l’AVE -la versió hispana del TGV- és un mitjà idoni per “vertebrar” Espanya  -si el vell Ortega i Gasset aixequés el cap! Igualment, cal suposar que l’acabat d’inaugurar ferrocarril entre el Tibet i la Xina  -amb vagons pressuritzats i tot, degut a les grans alcàries que travessa- també deu haver estat realitzat amb els mateixos afanys “vertebradors”

Afortunadament, però, hi ha d’altres exemples molt més amables i humans de la utilització del ferrocarril. Tots tenim present el simpàtic tren groc de la Cerdanya, o també l’agradable línia Lleida-la Pobla, i encara molta gent gran recorda amb estima els entranyables carrilets. Són la imatge d’una concepció del ferrocarril a les antipodes de certs models, presentats com una mena de panacea però que en realitat obeeixen a fins mai explicitats del tot i, sovint, perversos.