Actualitzat el 20/01/2008 a les 18:28h

Els ciutadans dels grups nacionals dominants als estats-nació solen exhibir una gran indiferència i ignorància vers les minories nacionals existents al seu Estat; i no diguem ja vers els habitants de les antigues colònies.

Intoxicats secularment per un excés de nacionalisme banal -i no tan banal- no s'adonen que en la mida que veuen com a “normal” una situació injusta priven moltes persones dels seus drets culturals més elementals, i també ben sovint dels seus drets socioeconòmics. És com si aquests ciutadans duguessin un tel virtual a cada ull, ja que el seus nervis òptics, a causa de la persistent pressió estatal sobre el sistema cerebral, els proporcionen una visió esbiaixada de la realitat.

Un altre subproducte no desitjat el constituiria la caspa. Aquesta la coneixem molt bé els catalans, en forma de discurs atrotinat i irreal que, a partir d'una interpretació distorsionada de la realitat ens intenta negar com a poble. Ha estat un discurs típic del franquisme i, actualment, de la dreta estatal conservadora, tot i que alguns elements individuals encastats en altres sectors de l'espectre polític també l'assumeixen, cosa que a la llarga els acaba fent veure fantasmes allà on no n'hi ha.

Per finalitzar, tenim la ronya, que al primer cop d'ull algú podria confondre amb crostes. De fet, no hi té res a veure, ja que aquestes són estratificacions produïdes per la sang d'una ferida, a fi de protegir el cos de possibles infeccions. Precisament per això és un motiu d'honor ostentar el major nombre de crostes possible, perquè és un tret atribuïble als lluitadors. En canvi, la ronya no és més que brutícia, pròpia de gent gasiva, mesquina i temorosa, tan pendent dels qui manen que arriben a descurar la seva mateixa higiene. És una característica, a casa nostra, d'un cert regionalisme, més pendent de la butxaca que de cap altra cosa, l'existència de la qual, diguem-ho clarament, a més d'un li ha vingut com l'anell al dit per, tot confonent els termes, desprestigiar el catalanisme.