Actualitzat el 25/12/2007 a les 00:00h

Avui neix Jesús, ja, en l'Evangeli de Mateu que ha estat inscrit en els nostres cors. És que ho fem veure? És que ens imaginem que Jesús neix novament? És que Jesús no va néixer una vegada i per sempre, com també va morir una vegada i per sempre?

Sí, certament, però és que ens trobem en l'àmbit de la litúrgia, de la missa. I és aquí que, d'una manera sagramental, tot torna a succeir, tot s'esdevé segons es pronuncia, segons se celebra, segons es diu. Avui Jesús torna a néixer sagramentalment en nosaltres i ho farà, d'una manera més especial en el dia de Nadal.

Per tant, és bo de fer-me aquesta pregunta avui. Ara que he deixat les meves coses a casa, les meves preocupacions, la meva família que potser m'acompanya en aquests moments: què espero d'aquest Nadal per a mi i per als meus éssers estimats?

Desitjar-nos Bon Nadal significa per a nosaltres, els cristians, dir, ni menys ni més, que desitgem un Bon Naixement de Jesucrist a la vida. I, per fer-ho, caldrà que preparem el nostre Esperit, el nostre Cor, el nucli de la nostra existència, perquè sovint passa que vivim desvagats, desanimats, apagats, tristos i desconsolats, i ens hem d'animar a base de coses supèrflues, d'entreteniments passatgers, de matèria i d'objectes que, en definitiva, passen.

El nostre Nadal és el naixement de Crist en el nostre cor, un naixement únic i definitiu irrepetible, que s'acomplirà sens falta en la litúrgia d'aquest 25 de desembre, dia en què celebrem, des de fa mil·lenis, que el sol guanya a la lluna, que la llum guanya a la foscor, que l'esperança guanya a la desesperança, malgrat tot el que ens puguin arribar a fer pensar.

Per contra, no serà Nadal si no participem amb goig a la missa, no serà Nadal si no hem preparat amb il·lusió infantil el pessebre de casa nostra; no serà Nadal si no ens deixem anar per la simplicitat del Déu Home fet Infant perquè els Infants de Déu, nosaltres, siguem Homes amb Déu; no serà Nadal si els pobres no saben de cadascú de nosaltres, que ens volem sentir molt a prop seu, perquè són els nostres germans i en aquest món no s'hi val a crear distàncies cada dia més grans.

Què representa per a mi, aquest Nadal?

Serà una festa més? O bé serà aquell esdeveniment irrepetible on experimentaré que tot torna a començar, que Déu m'estima i que vol que jo estigui a prop seu?

Ara bé, Nadal és un naixement de nou per a tots nosaltres, perquè rebem l'escalf i l'amor que són Déu mateix, ell que ha vingut a redimir-nos des del bressol, des del jaç humil de Betlem -avui en pau, demà ja ho veurem- perquè tot allò que és assumit per Déu és, efectivament, aixecat i reprès per Ell per ser aprovat, purificat, elevat, redimit.

La nostra humanitat ha estat i és el lloc diví per excel·lència, perquè Ell ens ha pres tan seriosament que ha volgut fer-se un dels nostres perquè els nostres siguin com Ell.