El Tribunal Suprem dels Estats Units ha escoltat aquesta setmana els arguments a favor i en contra de la constitucionalitat de la reforma sanitària que el Congrés va aprovar ara fa dos anys. La cua a la porta del Tribunal va començar divendres al matí, més de 70 hores abans que el jutge en cap John Roberts donés la paraula a l’advocat Don Verrilli, del govern, que venia a convèncer com a mínim cinc dels nou jutges que la imposició d’una obligació universal d’adquirir assegurança mèdica forma part de la regulació del comerç entre els estats que la Constitució encomana al Congrés federal.

Si escolten la sessió veuran que consisteix en un entretingut exercici de foc a discreció per part dels jutges. En el cas de Verrilli, les envestides li van venir sobretot dels jutges nomenats per presidents republicans, que tenien curiositat per entendre exactament quin límit al poder del Congrés proposa l’Administració Obama. La controvèrsia ve perquè la Constitució estableix que el Congrés exercirà una llista limitada de poders i que tota la resta, tots els poders no explícitament delegats al Congrés federal, es reserven als estats o al poble. Entre aquests poders delegats al Congrés hi ha el de “regular el comerç entre els diferents estats” i aquesta és la clàusula que esgrimeix l’administració per justificar l’aprovació d’una llei que imposa a tots els individus residents als Estats Units el requisit legal d’adquirir una assegurança mèdica.

L’advocat Paul Clement, representant dels 26 estats que han recorregut la llei, va explicar als jutges que aquest exercici de poder federal no tenia precedents i no es podia justificar com un exercici de regulació del comerç interestatal, perquè el poder de “regular el comerç” no inclou el poder d’obligar a tots els ciutadans a “entrar” en aquest comerç. Els jutges progressistes van castigar-lo amb insistència, repetint els arguments del govern, que al·lega que en realitat tothom forma part del mercat sanitari perquè en un moment o altre tothom necessitarà atenció mèdica, i que l’únic que pretén la nova llei és regular la manera en què els ciutadans fan front a aquestes despeses inevitables. Segons l’administració (i els jutges progressistes), el fet de no comprar assegurança mèdica, atès que igualment tothom acabarà incorrent en despeses sanitàries considerables, trasllada aquestes despeses a d’altres participants del mercat sanitari (perquè és il·legal negar segons quin tipus d’assistència mèdica als individus, encara que siguin insolvents i no tinguin assegurança).

El consens, acabada la sessió de dimarts sobre la constitucionalitat del mandat individual, és que Paul Clement va fer una de les seves actuacions més brillants, però és difícil saber quin pes té la sessió oral sobre l’opinió dels jutges. Sigui com sigui, s’intueix que els quatre jutges progressistes votaran a favor de la constitucionalitat de la llei. Pel que fa als conservadors, el to i la insistència de les seves preguntes suggereixen que com a mínim tres, Scalia, Alito i Roberts,  estan inclinats a declarar la llei inconstitucional (tot i que aquest últim és una mica més dubtós). El jutge Clarence Thomas, que com és habitual no va fer cap pregunta, és també un vot contrari a la llei gairebé assegurat, perquè és coneguda la seva posició sobre la necessitat d’una interpretació de la Constitució fidel al significat del text al moment de la seva promulgació, significat que sembla difícil d’encaixar amb l’exercici de poder que suposa la nova llei. Queda el jutge Anthony Kennedy, que tothom espera que sigui el vot decisiu. De les preguntes que li va fer a l’advocat del govern se’n desprèn que està genuïnament preocupat per les implicacions que tindria acceptar aquesta llei per l’estructura constitucional de limitació dels poders atorgats al govern federal, però cap al final de la sessió semblava més disposat a trobar algun principi limitador que permeti acceptar el mandat sanitari sense esventrar irremeiablement l’estructura de govern que van llegar-nos els pares fundadors. S’espera que els jutges facin pública la seva decisió abans de l’estiu.