L'anterior govern d'Espanya, i amb el beneplàcit de tothom que seguia disciplina de vot, va posar en solfa la Llei Integral de Violència de Gènere, que volia en forma i fons la modificació del comportament de les parelles i que ha portat a la ruïna i al seu pas per la presó a un nombre molt llarg d'homes. Implica un trencament de principis bàsics d'una democràcia moderna com és el d'igualtat davant la llei i la vulneració de drets fonamentals com la presumpció d'innocència sense la verificació i comprovació dels fets denunciats i amb unes normes processals en les que, en contra del dret, l'acusat és qui ha de demostrar la seva innocència. Una senzilla denúncia es suficient per posar en marxa un sistema que posa en joc els afectes, i fins i tot el capital, de tota una vida del denunciat.

Ningú nega ni posa en tela de judici que la violència familiar constitueix, llavors i ara, un greu problema però que al tractar-se de quelcom més que un element aïllat no es podia resoldre amb demagògia ni amb normatives simplistes, ni a cop d'ideologia, ni mesures electoralistes, ni anar ni crear la necessitat d'una caça de bruixes inventat nous noms a realitats conegudes.

La via per a donar protecció a les dones que certament ho necessitaven no podia passar per violentar els drets de l'altra meitat de la població, i no era difícil preveure que la llei, enlloc de resoldre el problema, podia contribuir a crear-ne d'altres com s'ha comprovat.

Es publiciten tots els homicidis succeïts de les dones en mans dels seus companys, normalment marits, i s'assigna un numero d'ordre al fet de l'estadística. Mentrestant es silencia tot un seguit de morts violentes a casa nostra; algú sap el nombre de suïcidis diaris a casa nostra? Sigui com sigui, amb la informació facilitada públicament el fet que perseguia aquell govern, i molts altres, era guanyar-se el recolzament de certs grups socials que influeixen en l'àmbit de l'opinió general. Ara bé, si la pretensió d'aquesta llei era la de reduir el nombre de dones mortes en mans de la seva parella, es pot afirmar que, vist els resultats, ha estat i és un gran fracàs.

Es va començar a inundar els jutjats amb denúncies falses per part de senyores, que aconsellades o no, van trobar en aquesta llei un bon mecanisme per a la venjança de les seves parelles, per a aconseguir amb facilitat la custòdia dels seus fills o per a obtenir avantatges econòmics que la normativa concedeix al denunciant, fins a pensió de viudetat si s'acusa de violència al ex marit ja mort. La previsió d'alguns ja indicava de que els casos de violència no disminuirien sinó que possiblement augmentarien amb la llei en mà en qüestió.

Ara hi ha un altra govern. Govern que li tocaria revisar aquesta llei totalment injusta que entre tots van aprovar deixant-se portar per la cridòria feminista més masclista que hom es pugui imaginar, establint que el caràcter delictiu de certes conductes no depenia tant de la naturalesa del fet com del col·lectiu al que pertany l'autor -si es home seria delicte, si es dona no ho seria-. En qualsevol cas es una bona oportunitat per aquest govern i el seu ministre dur a terme canvis legals per a garantir l'equitat i la igualtat davant de la Justícia, sense estar amatents a pressions externes i interessades.