Josep Guardiola encara no sap si vol renovar una temporada més com a entrenador del FC Barcelona. La qüestió fa setmanes que dura. Des que ocupa la banqueta blaugrana, com que només es compromet per un any, encabades les vacances de Nadal ens hi hem trobat immersos altre cop. Jo em pensava que ara que ens hi havíem acostumat prendríem paciència i esperaríem a què ho decidís i el club ho comuniqués sense fer-ne més cabal. Doncs, no, al contrari, i aquesta setmana n’ha estat especialment ocupada i Guardiola n’ha parlat extensament per repetir el que ja li hem sentit dir un munt de vegades, que fins que no n’estigui convençut no renovarà. De manera que el partit contra el València (5 a 1), el tercer classificat, ha estat poca cosa.

És veritat que, en comparació a les vegades anteriors, enguany Guardiola va tard. No és l’única raó que explica el neguit que s’ha expressat els darrers dies, amb més d’una crítica de part dels qui consideren que cap entrenador no pot tenir el club i el barcelonisme en aquest estat d’incertesa; només perquè és Guardiola i ha guanyat tant se li accepta aquest capteniment insòlit. Un argument a favor del nerviosisme és la situació de l’equip a la Lliga espanyola, amb el Reial Madrid a deu punts, que fa que la culerada no estigui per orgues.

Els responsables del club, des del president al secretari tècnic passant pels directius, han dit que no cal patir-hi més del compte i han fet saber que Guardiola està participant en la planificació de la temporada que ve com si hi hagués de ser, i ell també ho ha dit. Com que crec que només faltaria que no ho fes, no em sembla un argument definitiu com per donar per fet que hi ha Guardiola per una temporada més. Ja ho veurem.

A mi el que em sembla és que no caldria fer tanta comèdia. Guardiola té tan dret a pensar-se si vol quedar-se o vol deixar-ho, com el club a apressar-lo perquè un dia o altre haurà de saber de quin mal ha de morir; ja s’entendran, doncs. I també penso que quan sigui l’hora ja ens ho faran saber i tal dia tornarà a fer un any. Mentrestant, per poques opcions que hi hagi a la Lliga, és més profitós entretenir-se amb el joc de l’equip i els gols de Mesi (quatretrick, anit), que si no són sublims, mantenen l’excel·lència. Ara: com que de comèdia en fem molta, és innegable que el tema està generant massa especulacions i que com més s’allargui, més se’n faran i bo no és. Pels nervis, vull dir.