Semblava que aquesta data no arribaria mai. I així anàvem, eternament dirigits cap un horitzó esquiu, fent ziga-zagues erràtiques, morts de set en un immens desert on apareixien, de tant en tant, oasis que prenien la forma d'altres equipaments, d'altres entitats, d'altres realitats. Pedaços poètics de l'absència. Però això s'ha acabat. El proper 3 de març quedarà inaugurada la sala de concerts, el somni humit d'una bona pila de joves que ja no ho són tant, aquella llum que tot ho venç, aquella realitat que sempre era un projecte en fase beta, aquella presència fantasmal. Però sí, ja tenim aquí la NAUB1, a punt d'estrena, a punt de solfa.

Ens vam arribar a creure que era impossible, que seria una quimera més a la llista de fracassos i utopies. Vam arribar a assumir que Granollers no tindria mai un espai de referència en l'àmbit de la música del país. I se'ns feien les dents llargues quan anàvem veient la fortuna d'altres indrets menys bonics, mentre aquí crèiem en un miracle de caire privat que mai va tenir prou esma d'arribar. Però tot això queda enrere. La sala de concerts és a punt per ser el que havia d'haver estat fa temps: un centre de referència, un punt d'inquietuds i realització, un generador de cultura que s'escampi radialment cap a la resta de la comarca, un centre neuràlgic d'allò que s'ha de veure i sentir.

Cal felicitar l'atreviment de la gent de Brubaker. El risc és altíssim, i a hores d'ara ja deuen saber que les expectatives generades entre la ciutadania, després d'una espera eterna, són màximes. També ja deuen saber que el públic granollerí no és gens fàcil. És exigent i costa de fer bellugar. Però la programació, les ganes i una bona estratègia segur que els durà a l'èxit. De moment, la seva proposta té molt bona cara, és feta des del bon gust, té uns preus que semblen raonables i compta amb una oferta que queda complementada per assumptes d'allò més interessants.

Per fi. Des d'aquella il·lusió pionera que va activar la PAJ, passant per la tasca de tantes entitats i associacions que han lluitat per establir una oferta d'oci raonable i de qualitat davant del sovintejat silenci que hi ha hagut en llocs més alts. Ara és cosa nostra que, després de tantes queixes, de tants laments i de tantes ganes, fem l'ús que la NAUB1 mereixi. I fem que la sala de concerts, aquell desig, sigui un punt de referència del nostre oci.