Actualitzat el 15/10/2007 a les 16:43h

El pitjor, però, és que no són tan sols els “famosos” mediàtics els qui ens menyspreen, aquesta actitud és extensible a molts altrtes àmbits. Especialment punyent és l’actuació de l’estament judicial, de la qual hem tingut una bona mostra en el procès del cas Isanta, quan la jutge ha ignorat els drets lingüistics d’uns testimonis per afavorir descaradament, en el més pur estil colonial, els acusats. I, també, és igual de blasmable el comportament d’alguns pretesos intel.lectuals, que, després de portar dècades en aquest país són incapaços d’expressar-se en la nostra llengua. Tot i que queden en absoluta evidència quan es creuen amb nens senegalesos o magrebins arribats pràcticament fa dos dies però que ja s’expressen fluïdament en català.

Davant tantes actituds deplorables, que revelen fins on arriba la nostra manca de poder i la nostra incapacitat per fer-nos respectar, són d’agrair certes postures personals, com l’adoptada per la periodista d’origen argentí Partrícia Gabancho, la qual, des que va arribar, en els anys setanta, va saber veure on realment es trobava i va tenir la voluntat d’assumir la nostra llengua i cultura. Ara ja s’ha convertit en una de les nostres millors defensores, per a vergonya d’aquells catalans que no n’exerceixen i de molts dels qui han vingut d’altres llocs que, per prejudicis, desídia o manca d’ interès, no han fet cap esforç per integrar-se.Gràcies, Patrícia, per la teva valentia, la teva fermesa i la teva clarividència. Tant de bo hi hagués moltes més persones com tu.