No comparteixo el teu currículum, però l'entenc. L'entenc tant, que si no fos així, mai arribariem a ser més els independentistes que els unionistes botiflers.
I aquest és el camí que ha d'empendre la majoria. Els desenganyats dels sobiranistes mentiders que se'n van al llit amnb la Camatxo. Els sociates que encara babegen amb ZP. Els lobbys d'en Duran. Els ecoindecisos. La puta. la Ramoneta. I mosèn Pujol.

Jo espero que la nostra generació aconsegueixo el que busquem, m'he adonat que cada vegada més joves apostem per una independència catalana, sense mals rollos cap espanya, sense faltar el respecte, perquè reividiquem que volem fer la nostra, que volem decidir el nostre propi futur, que no ens agrada que es decideixi el que es fa o es deixa de fer a Madrid, que ara per ara és una realitat bastant diferent a la que hi ha a Catalunya, som molts els que ens adonem que hi han politics que juguen amb els independentistes però que quan surten de catalunya es tornen espanyolets de cop... Vegi's els personatjes de CiU i del PSC.

Gràcies Patrícia per la teva coherència i per ser tan generosa. Sempre hi ets quan et necessitem per defensar la llengua i el país. T'estimem! Núria.

Patricia ets una veu viva i fresca que parla clar. No hem de perdonar res, en tot cas, gràcies

Els partits catalans que creuen que el millor i únic cami es l'estat propi, han de creàr un full de ruta en que l'ideari hauria de ser només aquest, tan se val la ideologia diferent de cadascú, primer hem de tenir un estat propi, el que implica proclamació de la independència i posterior referendum. Si tenim estat propi construirem el futur amb les idees de tots per la via democratica, i el parlament on les discutirem i les proclamarem. Si no tenim estat propi el futur no serà nostre.

No començem la casa per la taulada, que dona mal profit. Penssem amb seny.

Visca Catalunya!! Visva l'Estat propi !!

"L'autodeterminació és l' última cosa que ens queda per intentar sobreviure, i crec que això s'hauria de fer molt seriosament i no enmig d'una calçotada" va retreure a en Xavier Vendrell. Segur que vosté també a fet discursos enmig d'una -o dues- calçotades i no passa res.

Patricia, tan criticar ERC però resulta que l'aposta pel tripartit que va possibilitar l'estatut que més tard va ser sentenciat és alló que t'ha portat a l'independentisme.
Benvinguda pels els anys 80 ja militavem a l'MDT.
Ara només et falta deixar de ser principatina i quan parlis dels catalans saber que més al sud del Sènia hi vivim els més castigats per l'estat espanyol.

He comprat i he llegit la majoria de llibres de la Patrícia Gabancho. Gràcies als seus llibres i a les seves reflexions he après moltes coses del meu país, m'he convertit en un sobiranista convençut i a més sóc capaç de rebatre els atacs dels unionistes. Si la Patrícia no existís, caldria inventar-la o importar-ne una altra de semblant des de l'Argentina (és broma). Penso que criticar-la està completament fora de lloc, per bé que cal respectar les opinions.

P.D. Acabo de llegir "L'autonomia que ens cal és la de Portugal". Sensacional. Grans veritats en poques paraules.

Tothom pot fer el proces personal que vulgui i trobar-lo coherent , faltaria mes . Dit aixo militar en la causa independentista i haver sentit algun cop simpatia o proximitat per la filial del PSOE a Catalunya o per algun dels seus liders ( per molt que siguin del soposat i inexistent sector catalanista ) , a mi no em sembla gaire coherent . Pero tenint en conte que Jimenez Losantos va ser del PSUC o que Pascual Maragall va passar de ser un protegit del franquista Porcioles a soposat Almogaver o que Montilla va ser de Bandera roja, o Pique del PSUC , de Ciu i finalment del PP .... tot es possible

No cal que et defensis. Encara hi ha molts curts de vista o sectaris.L'Independentisme es esencialment interclassista ,i tampoc no mira d'on vens si no a on anem.peró jo a tu et demanaria que fossis més a l'esquerra.No podem deixar tant espai politic i electoral al neolerrousisme. Cal sumar aquests sectors a la maonesa.

Sra. Gabancho varem caure molts alguns varem cometre l'error de votar PSC i treballar-hi conjuntament. Sabem de fet com s'ha anat fent aìxò que és ara. Sabem com es va fer gran: carrec per aquí feina a l'Ajuntament o Parc i jardins per allà o diners a associacions properes i negació rotunda a les que eren d'aquí o no feien olor a espanyolitat demostrada i certificada per ells. Un estudi sobre TMB poder explicaria moltes coses. Guethos com 9Barris, L'Hospitalet, El Prat, etc. Megalocals per la Hermandad Rociera i demés associacions que donaven caliu al caciquisme que s'anava creant. Són els mateixos que ara es queixen de les retallades però no diuen res de l'espoli fiscal. Llocs on ara voten PP o Ciudadanos o Plataforma per Catalunys. En temps de crisi ja no poden enxufar. Aíxi ho han anat "controlant" tot. Va ser el miratge de la Transición la època del que s'anomenava progresisme i cosmopolitisme al qual s'hi varen apuntar molts especialment del ram del periodisme. Són els que ara diuen sense cap vergonya democratica que si es parla d'Independentisme ells pleguen o directament ho veten (Balmón) o Corbacho amenaçant amb desfermar tempestats. Se saben i s'agraden cafres pel que es veu perque l'independentisme posa urnes i arguments. El cosmopolitisme sempre s'aturava a Madrid i la cultura ESP amb el botijo sota el braç o mirar a pobles oprimits com el saharaui però mai ni per casualitat a nacions civiques i que tenen clars que hi ha límits democratics que no es poden passar. Alguna concessió de boquilla però ells a viure de les rendes de l'estat que Franco va deixar "Una Grande y Libre" atada y muy bien atada "por hilos de acero" deficitaris mentre els treballadors catalans hem de suportar la RENFE un altra cacicada particular. Progresisme en diuen d'això. Defensant un estado de derecho que mai els avergonyeix per les trampes que fa. Un estado de derecho curcat per la catalanofobia (Carmen Chacon) que l'inhabilita com a estat civic i democratic. No hi ha res més trist que sentir a un socialista que va de progre i d'esqueres dir que ell es ciutadà del mon però no questionant mai les lleis per imoposar l'espanyol o la espanyolitat, dient que millor no parlar d'independencia perque es liara com si no ens hagués quedat clar qui estaria encantat de posar en marxa els tanks i el caferio a què l'espanyolisme ens té acostumats. Cridant contra les retallades i callant sobre l'espoli fiscal i la injusticia que represneta imposar la solidaritat. Alguns hi varem caure fins que ens varem adonar. Sembla però que molts també es van adonant.

Encara hi ha mols companys tertulians, Nadal, Tapia, Antic, Bolaño, Salmon, Maruenda, Cuni, etc que defensen l' estatut actual i els seus estatus. Com a tot arreu, encara hi ha mols politics soberanistes que ja els va be i queden agrupats amb el Zaragoza, Duran, Nadal, Navarro,Camacho. Com a tot arreu hi ha esportistes que van de catalans però donen Vivas a Espanya perque ja els va be, Puyol, Xavi, Pique fins i no mes hi ha pocs entrenadors amb caracter, el que tenia el Girona, etc. Si no tenim gent mediatica que quan parli amplifica a les cavernes estem mol i mol sols, Patricia pero tinc l'esperança que aixo cambiarà

És d'agrïr la seva sinceritat Patrícia, però no calia que demanés perdó per res. Qui més qui menys en altres temps havia tret de l'armari al sociata que amagava a dins i que ara, veient l'aigua que baixa, ràpidament s'ha apressat a desar i no s'empatxa en declarar-se independentista de tota la vida i no estalvia hipòcrites retrets a qui, com vostè, havia treballat per ells. Jo, en la meva edad més innocent, havia arribat a votar comunistes.

M'agrada llegir-te, m'agrada escoltar-te a les tertúlies i el teu recorregut polític és, més o menys, el de moltes persones que la democràcia ens va agafar plens d'il.lusió i esperança. No podiem saber què en sortiria de tot plegat sense veure com actuaven i, en funció d'aixó, els meus criteris més o menys han variat, com els de molts gent, suposo. L'important és no perdre el nord i tu, Patricia, no l'has perdut encara.

Només faltaria, Patrícia. De fet el que t'ho va recriminar junt amb un fotimer com els que es dediquen a fer jocs de banderetes són el fre a l'estat propi, tan determinant com ho pot ser l'Estat. Fan fugir -rebotar diria- a persones que s'acosten al seu ritme a la necessitat d'estat propi, a gent que avantposa l'idea de benestar a estructures d'Estat per se, que el seu drap més important són les estovalles que comparteixen amb amics i família, que els desagrada anar contra altres draps amb el que potser hi tenen un lligam i se senten incòmodes amb astracanades infantils sense cap mena de sentit estratègic i de fons. No hi ha manera que es facin grans i sempre volen el caramel encara que després no dinin i ens quedem escarransits. Són la gallina que corre sense cap. Potser comença a ser hora de dir-los prou i picar-los els dits. Les actuacions de l'Estat espanyol no, però això sí que depèn de nosaltres.

Encara hi falta molts catalans que han o encara voten als PSC o al Duran o fins i tot han votat algun cop al PP, per aconseguir la independència. Com va dir el Pep, fora retrets i tots a l'una. No importa gens el passat, el que compte és el futur