Si tot va com ha d'anar, el monestir de Ripoll tindrà un orgue nou. L'encarregat de dissenyar-lo i de construir-lo és l'Albert Blancafort, mestre orguener de Collbató que també va fer els orgues de la Sagrada Família i de Montserrat. Es dóna la circumstància que l'Albert és nét d'en Manuel Blancafort, un dels més grans compositors que ha tingut Catalunya al segle XX i que va esdevenir músic mentre construïa rotlles per a pianoles.

Manuel Blancafort era fill del balneari que porta el mateix nom a la Garriga. Va néixer-hi el 1897. El seu pare va crear la fàbrica de rotlles de pianola Victòria -”La Solfa” per als garriguencs-, i el fill hi va treballar amb la mateixa entrega i dedicació amb què treballa ara el seu nét Albert construint orgues. Manuel havia de traslladar les notes dels pentagrames als rotlles de la pianola, i va acabar fent notes ell mateix, o sigui, aprenent música de manera completament autodidacte, i component peces d'una gran qualitat, sense allunyar-se mai de la música catalana, que ell considerava “la puresa d'expressió de la nostra tradició lírica”.

Amb el temps, Manuel Blancafort va rebre classes de Lamote de Grignon, va fer-se molt amic de Frederic Mompou i, amb ell i sis més, van crear el Grup dels Vuit, o Compositors Independents de Catalunya, que comptava amb músics de la talla de Robert Gerhard. El 1924, Manuel Blancafort es va donar a conèixer a París amb l'obra que el va fer mundialment reconegut, “El parc d'atraccions”, una delícia en forma de gran obra.

I llavors va venir la guerra, que ho va escapçar tot a Catalunya, i també la música. Però Manuel Blancafort, a banda de deixar música, va deixar onze fills que es van escampar per la nostra terra i que sovint donen nom també a grans projectes. En qüestió de llegat Blancafort, la persistència la trobem al balneari de La Garriga; i la renovació, en el fill que va canviar les pianoles pels orgues, Gabriel. Ell també va ensenyar l'ofici al seu, de fill, l'Albert, que ara és un dels més importants constructors d'orgues a Catalunya. Amb les arrels a la Garriga, i petges de profunda sonoritat en els nostres grans temples convertits en obres d'art, ara se'n va cap a Ripoll. Segur que el sentim des d'Osona.