Fa pocs dies, en una tertúlia matinal en una cèntrica cafeteria de Manresa, vaig poder escoltar com un grup d'homes de mitjana edat discutien sobre la impunitat que envolta el món de la política. A banda dels molts casos de corrupció que apareixen dia sí dia també –apuntava un- s'ha d'afegir el marge de maniobra que tenen els polítics per fer i desfer sense que ningú els pugui passar comptes–deia un altre-. “Tot el que toquen ho fan malbé”, sentenciava un dels contertulians. Home, per ser justos cal reconèixer-los també els encerts en decisions que han fet prosperar el país. Però sí és cert que n'hi ha d'altres d'incomprensibles, injustificades i envoltades d'un menyspreu que a tots ells, als polítics, els hauria de fer caure la cara de vergonya.

Un d'aquests casos es dóna amb el Consorci de Formació i Iniciatives Bages Sud (CFIBS). Un ens públic que depèn dels ajuntaments del Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Marganell, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Castellgalí creat l'any 1993 per oferir als ciutadans un ampli ventall de serveis orientats a la promoció econòmica: servei d'ocupació, servei de creació d'empreses, escola d'adults, observatori del mercat de treball, formació ocupacional i continua, suport a les empreses, etc. Des d'aleshores, el CFIBS ha atès una mitjana de 3.000 usuaris l'any, convertint-se des del primer dia en una eina necessària, útil i molt valorada per als ciutadans d'aquestes contrades.

Tanmateix, el 4 d'octubre passat els responsables polítics van comunicar la seva intenció de tancar el CFIBS i acomiadar els treballadors. Primer van fixar el 31 de desembre com a data de tancament, i després el 31 de gener. Avui, els nou empleats del consorci continuen treballant sense que ningú els hagi dit res més, amb la incertesa de saber fins quan d'aquesta angoixada situació i, el que és pitjor, patint dia rere dia, els efectes d'una decisió presa per uns polítics (els d'un color i els de l'altre) que han deixat morir un servei que tenia el vistiplau de la ciutadania –que al cap i a la fi és qui els voten i els col·loquen a la seva preuada poltrona-.

Des que es va anunciar el seu final, els treballadors del CFIBS han vist com se'ls deixava de pagar puntualment la nòmina i la paga doble de Nadal, han hagut de patir fins a dues ocasions el tall del subministrament elèctric a les seves instal·lacions per falta de pagament, han de renunciar a utilitzar les impressores per falta de tòner i s'han de veure en situacions tan inversemblants com la de portar-se el paper higiènic de casa perquè a la feina ja no en posen. Mentrestant, el consorci es veu abocat a pagar el 30% d'interessos per tenir al descobert pòlisses de crèdit, situació provocada per la disminució de subvencions i per la negativa dels ajuntaments a augmentar les seves aportacions a l'entitat.

Els polítics -els d'abans i els d'ara- han deixat morir sense pietat aquest ens que en els últims temps només ha rebut l'indult polític en època d'eleccions, moment fantàstic de la democràcia, en el qual tothom –els polítics, és clar- aposten per tot. Els d'un color i els de l'altre s'han intercanviat retrets per la gestió del CFIBS oblidant-se que tant els uns com els altres tenen representació en la seva junta. Ha estat manca de voluntat?, desídia? O simplement que se n'han cansat, com la família que s'afarta del gosset que havien comprat per Nadal quan aquest ja s'ha fet gran. Ja ho deia ja el contertulià de la cafeteria!