El PP és la cinquena força política del Vallès Oriental, molt per darrera de PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC. El passat mes de maig no va guanyar les eleccions enlloc. Només va superar la quarta posició en 6 municipis de la comarca. Va obtenir 0 vots en diversos pobles, així com una notable quantitat de resultats entre el 0% i el 2%. Tot i això, actualment el PP forma part dels governs de 10 municipis de la nostra comarca, i amenaça amb més acords de govern. En 6 d'aquests pactes sostenen alcaldes de CiU, en els altres 4 casos recolzen alcaldies del PSC. Mai a la història el Partit Popular havia acumulat tant de poder municipal. Ha adquirit una centralitat comarcal que no s'ha guanyat, ni de bon tros, a les urnes, sinó que s'ha forjat als despatxos amb pactes i repartiments de poder.

És destacable també que els populars comparteixen un total de 8 governs amb CiU, 5 amb el PSC i 3 amb ERC (!), a més d’altres 5 partits independents. L'únic partit que no comparteix cap govern amb el PP és ICV-EUiA. Que CiU és aliat natural del PP, per molts notaris i transicions nacionals que vulguin vendre'ns, és quelcom que tothom sap. La dreta catalana pacta amb la dreta espanyola, als ajuntaments, a la Generalitat i a Madrid, i de banderes, nacions i llengua ja en parlaran en campanya electoral que, com deia aquell, això ara no toca.

El que més sorprèn, en tot cas, és el gir a la dreta del PSC, que ha abandonat la seva aposta estratègica pels pactes d'esquerres i en aquest mandat prefereix les relacions amb PP i CiU. Només dos governs amb ERC, i cap amb ICV-EUiA. Els darrers 10 anys hem vingut escoltant, campanya rere campanya, com els socialistes ens advertien, gairebé en detriment de les seves pròpies propostes, de les maldats del programa del PP, dels perills que suposaria votar-lo, del poc respecte vers el nostre país que tenien, dels retrocessos socials que portarien... Ara, tota aquesta literatura s'ha esvaït.

L'aposta pels governs de dretes és evident, les polítiques de retallades i retrocessos que se'n deriven són un fet, i la pregunta és obligada: És això el que volien els votants d'esquerres?