Crec que la polèmica anècdota que dilluns ens va brindar el senyor Carlos Dívar, president del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) no anava amb mala intenció quan, en resposta a les qüestions sobre l'eliminació del català a la justícia va fer notar que era una persona "molt sensible a les altres llengües" i que fins i tot "havia buscat un traductor per prendre declaració a una persona que només parlava mandinga". M'explico:

El senyor Dívar va intentar fer una "conyeta castissa", no a l'alçada de l'humor encara massa àcid pels "fins paladars catalans" -suposem-ho, va- del "pare de la Constitució Espanyola" Gregório Peces-Barba, i es va posar de peus a la galleda. L'esmena, però, no va ser gaire millor que la vessada, tot dient que "lee en catalán" i que, com va dir també en Peces-Barba, "no queria ofender a nadie". Només faltava que, com la paròdia de la Jennifer d'Els Catarres, digués "como quieres que no quiera el catalán si estoy casado con una catalana y se llama Montserrat"...

El que és trist de la qüestió és que desaparegui el dret de fer servir el català, llengua cooficial, a la justícia. Sense amaga-se'n. Relegat a una qüestió de folklore d'unes tribus del Nord-Est de la Península que són uns perepunyetes i segueixen parlant amb una llengua que els "espanyols de bé" no entenen. I amb això, el responsable no és precisament el desafortunat Senyor Dívar. La comparació amb el mandinga -que encara es parla entre Nigèria i el Congo- em fa pensar amb els temps que els catalans érem "polacs". Avui, com que el polonès és cosa europea, suposo que es troba el referent de l'exotisme estrany una mica més al sud d'Algesires.

Fins quan haurem de pretendre que espanyols i catalans som casa comuna si els uns ens veuen com a estrangers o simplement neguen la nostra existència, i els altres, aquí, cada cop som més que busquem la porta de sortida? Potser, si no ens afanyem, el Màrius Serra de "d'aquí uns anys" haurà de canviar el seu capicua Català-a-l'atac per un certament menys ocurrent "mandinga a l'atac". Hi serem, però el català només serà un record.