El tòpic diu que Manresa és avorrida, freda i gris. És un tòpic que els matins freds i boirosos de l'hivern alimenten sense més fonament que la necessitat d'alguns de justificar la pròpia apatia, la seva voluntat de veure reflectit en l'ambient que els envolta el propi estat d'ànim. Certament, els hiverns a Manresa (com a molts altres llocs) poden ser molt durs sense una bufanda i un bon abric, tal com els estius solen ser extremadament calorosos. Però el clima extrem no atura a molts manresans i manresanes en la seva decisió d'omplir de vida, caliu i color la seva ciutat.

Lluny de ser avorrida, trobo que Manresa és una ciutat que, en moltes ocasions, sap riure's d'ella mateixa. I que, a més, ho fa amb regularitat des de fa més de cinquanta anys. A mitjan gener i durant dos caps de setmana, prop de cent cinquanta actors i ballarins van pujar a l'escenari per donar vida a la innocentada número 55. No entraré a valorar la qualitat artística de les representacions, però sí que vull subratllar el valor innegable de l'esforç desinteressat i entusiasta de tanta gent per fer un retrat irònic, divertit i crític de la ciutat. Potser alguns manresans s'avorreixen, però no és pas per manca d'ocasions per riure, sigui dalt de l'escenari, sigui a baix, a la platea.

D'altra banda i malgrat les baixes temperatures hivernals, hi ha manresans que són capaços de generar l'escalf humà suficient per eliminar la presència persistent i molesta del fred. I és que, quan s'ho proposa, Manresa és una ciutat que sap sorprendre. Fa uns dies, estudiants de diferents escoles de música de la ciutat van canviar les aules i les sales d'assaig pels vestíbuls de diferents establiments del centre comercial. Era el darrer dissabte de gener. Feia fred, és clar, però la fredor de l'ambient no podia pas apagar el caliu que van saber crear els joves músics dins de les botigues. Era la segona edició d'una iniciativa que repetia perquè la primera ja va ser un èxit. Cultura al carrer i vida als comerços: una bona simbiosi en la qual tothom guanya: comerciants i clients, músics i públic improvisat. Fred? Als termòmetres, no pas als ànims.

Finalment, vull reivindicar que la grisor d'alguns murs i places de la ciutat (excessiu per al meu gust) no és, ni de bon tros, el to vital de la majoria de manresans que conec; i, tant de bo, fos el de la totalitat. Manresa és una ciutat que s'entusiasma davant dels reptes col·lectius. De fet, ben aviat, la Fira de l'Aixada es convertirà, un any més, en un gran espai de participació massiva on centenars de manresans aporten el seu gra de sorra per fer del Barri Antic l'escenari d'un relat viu de la història de la construcció de la Sèquia i del misteri de la Llum. Podeu trobar-hi tota mena de sons i olors, textures i gustos. També de colors, però no pas el gris.

Manresa és avorrida, freda, gris? Potser per a alguns... Des de la implicació, el compromis, l'entusiasme i les ganes de sumar, podem descobrir-hi mil i un matisos de color, moltes espurnes de calidesa i un munt d'oportunitats per gaudir de la ciutat. Val la pena que anem trencant tòpics lapidaris. Que Manresa podria ser millor? Segur. Però hem de donar visibilitat i importància a allò que molts, amb el seu esforç desinteressat, fan per tal que la ciutat no sigui ni avorrida ni gris. El meu reconeixement sincer a tots plegats.