Actualitzat el 13/02/2012 a les 00:01h

A bodes em convides

Ja tenim aquí la disbauxa, la irreverència, la mascarada. Comença el Carnestoltes i neguits, angoixes, passions ocultes, odis, burles i moltes ganes de traspassar tots els límits s'abraonen, famèlicament, a la rutina d'una vida que és al congelador. Així ha estat any rere any, i així seguirà sent. Les festes del Carnaval han començat i ens acompanyaran uns quants dies, molts, i més que voldríem que fossin, enderiats com estem amb la crisi, encaparrats en trencar les brides d’una realitat a la qual ens aferrem sense gaire esma. Més o menys com sempre.

Aquest any l'inici ha estat tot un cop d'efecte. Els capricis de l'agenda d'actes d'una ciutat fan que ocorrin, de tant en tant, fets d'alta intensitat poètica i simbòlica, fets perversament potents. Fem-la ben grossa, que a Granollers el Carnestoltes inicia de la mà de la fira Bodamarket. I ja ho tenim servit: la follia malaltissa de ser i de voler-ho ser, la discòrdia d'aparentar i d'amagar, el consum fet espectacle irreverent, el guardar les formes i el traspassar tots els límits, el gastar pels descosits i cosir la roba gastada, el ball de les màscares i el pastís nupcial. O potser era a l'inrevés. Ara bé, més enllà de fàcils analogies entre mascarades de caire iniciàtic, a alguns granollerins irreductibles i tocacampanes ens queda el neguit de sempre.

Més enllà que l'atzar hagi fet coincidir l'inici del Carnestoltes amb el mercantilisme de l'enllaç sagrat, ens seguim preguntant per què fires, esdeveniments i diverses desviacions han trobat lloc estable a la terra promesa de Roca Umbert. Bodamarket s'entesta, any rere any, a ocupar els terrenys de la Fàbrica de les Arts, una mostra del veritable estat d'un model de cultura que va a la deriva. Ni farem art, ni som fàbrica de res que no sigui un simulacre d'allò que anem provant de ser, per obra i desgràcia de la buidor dels espais d'un projecte que encara anhelem. Ah, els artistes, els pintors, l'intercanvi, la cultura. Tot plegat, les restes de la promesa de fer una ciutat més noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Esteve Plantada
Granollers, 1979. Coeditor de NacióGranollers.cat. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té cinc llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. Actualment escriu sobre cinema i música al digital de cultura Nuvol, és membre del grup de pop Els Nens Eutròfics i manté en actiu el bloc Fragments d'anatomia

A Twitter: @eplantada


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: