Actualitzat el 13/02/2012 a les 00:01h
A bodes em convides
Ja tenim aquí la disbauxa, la irreverència, la mascarada. Comença el Carnestoltes i neguits, angoixes, passions ocultes, odis, burles i moltes ganes de traspassar tots els límits s'abraonen, famèlicament, a la rutina d'una vida que és al congelador. Així ha estat any rere any, i així seguirà sent. Les festes del Carnaval han començat i ens acompanyaran uns quants dies, molts, i més que voldríem que fossin, enderiats com estem amb la crisi, encaparrats en trencar les brides d’una realitat a la qual ens aferrem sense gaire esma. Més o menys com sempre.
Aquest any l'inici ha estat tot un cop d'efecte. Els capricis de l'agenda d'actes d'una ciutat fan que ocorrin, de tant en tant, fets d'alta intensitat poètica i simbòlica, fets perversament potents. Fem-la ben grossa, que a Granollers el Carnestoltes inicia de la mà de la fira Bodamarket. I ja ho tenim servit: la follia malaltissa de ser i de voler-ho ser, la discòrdia d'aparentar i d'amagar, el consum fet espectacle irreverent, el guardar les formes i el traspassar tots els límits, el gastar pels descosits i cosir la roba gastada, el ball de les màscares i el pastís nupcial. O potser era a l'inrevés. Ara bé, més enllà de fàcils analogies entre mascarades de caire iniciàtic, a alguns granollerins irreductibles i tocacampanes ens queda el neguit de sempre.
Més enllà que l'atzar hagi fet coincidir l'inici del Carnestoltes amb el mercantilisme de l'enllaç sagrat, ens seguim preguntant per què fires, esdeveniments i diverses desviacions han trobat lloc estable a la terra promesa de Roca Umbert. Bodamarket s'entesta, any rere any, a ocupar els terrenys de la Fàbrica de les Arts, una mostra del veritable estat d'un model de cultura que va a la deriva. Ni farem art, ni som fàbrica de res que no sigui un simulacre d'allò que anem provant de ser, per obra i desgràcia de la buidor dels espais d'un projecte que encara anhelem. Ah, els artistes, els pintors, l'intercanvi, la cultura. Tot plegat, les restes de la promesa de fer una ciutat més noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.