Vagi per endavant que no sóc fumador i que em semblen bé totes aquelles iniciatives dirigides a millorar la salut de la nostra societat. Vagi per endavant també que agraeixo poder fer un àpat o prendre una copa sense estar envoltat de fum. Però, un cop dit això, deixeu-me que us expliqui quina és la situació del sector de la restauració després de l'aplicació de la llei del tabac.

Primer van decidir aplicar una llei que limitava la possibilitat de fumar en hotels, restaurants, bars, cafeteries i locals d'oci. Deien que era una mesura de protecció dels no fumadors, tan clients com treballadors d'aquests locals, però, respectant la voluntat dels que volien continuar fumant, van donar als propietaris de certs establiments, els que tenien unes mides concretes, la possibilitat d'habilitar espais amb fum. Així, doncs, un munt d'empresaris que van creure en aquella llei van fer importants inversions en fer tancaments, en instal·lar sistemes de ventilació i en reorganitzar els espais dels seus locals.

Però ara fa un any, la reforma de la llei va obligar a eliminar totalment el fum a l'interior dels establiments del sector de l'hostaleria i la restauració. Ara tenim espais saludables però amb caigudes de la facturació d'entre un 5 i un 20%, una situació insostenible per a molts. Aquells qui han pogut habilitar una terrassa exterior han pogut parar una mica el cop, però els que no han tingut aquesta possibilitat, veuen com les terrasses dels veïns s'omplen mentre la seva caixa es buida. I, en un moment de crisi econòmica com la que vivim, aquesta situació es fa encara més difícil.

A nosaltres ningú no ens ha preguntat, ningú dels qui fan les lleis ha vingut a interessar-se per la nostra situació, a dialogar amb nosaltres, a explicar-nos perquè la llei canvia d'un dia per l'altre, a intentar trobar solucions conjuntes que garanteixin espais per als no fumadors però que també ens permetin mantenir aquella clientela que continua associant el cafè amb una cigarreta. Al nostre sector no ha vingut ningú a dir-nos quan i com tornaran els diners de les inversions que es van fer per seguir aquella llei que, mesos després, tornava a canviar i llençava per la finestra el valor de les obres i les instal·lacions que s'havien fet.

Només demanem això: que se'ns tingui en compte per planificar aquelles polítiques que ens afecten directament. Que els qui manen ens escoltin. Perquè d'escoltar-nos els uns als altres en podem treure un diàleg molt més fructífer que de les decisions unilaterals preses des de fora, que passen per la llei del tabac però també per molts altres àmbits que ens afecten, com la pujada espectacular de les taxes municipals per la instal·lació de terrasses o la possible aplicació de la taxa turística.