La setmana passada hem viscut al nostre país una situació que, com a mínim, podem qualificar-la de paradoxal o contradictòria. Des de feia dies que tots els mitjans de comunicació no paraven d'atabalar-nos i fer-nos saber que s'aproximava una onada de fred i neu que ens portaria inexorablement al cataclisme final de la història de la humanitat i, gairebé segur, a l'arribada de la cinquena gran glaciació.

Com que aquests temes de la climatologia, juntament amb tot el que faci referència al Barça, ens agraden molt, els mitjans hi fan més incidència i així ens tenen a tots una mica encantats mentre els governs, el d'aquí i el d'allà, continuen la seva particular cursa olímpica per veure qui assoleix la medalla d'or en les retallades i desmuntatge dels serveis públics i socials. Davant de les advertències continuades i reiterades tothom estava preparat i alerta. S'activaven els neucats, els inuncats, els ventolerescats, els fredscats i demes cats haguts i per haver mentre per la televisió sortia l'alcalde d'un poble petit i més avesat a aquestes inclemències climatològiques i afirmava: "aquí no tenim neucats ni Juntes, ni centres de coordinació, ni gabinets de crisi, ni comissions avaluadores del risc. Aquí mirem el cel, el temps que fa i, amb al mínim sentit comú, fem i decidim sense cap problema". Un sentit comú que, pel sembla, fa temps que també està ben congelat.

Preventivament la ciutat cap i casal del país mostrava orgullosa tota la seva flamant i exagerada flota de llevaneus, espargidores, pales i altra material que ja voldrien a la resta del país a la vegada que escampaven, ja abans que arribés la primera volva de neu, 25 tones de sal pels carrers de la ciutat, n'acumulava 450 tones més i aconsellava "no fer cap desplaçament si no és necessari desplaçar-se". Quin savi consell aquest. Algunes escoles de la part alta, el dia abans de l'arribada del cataclisme definitiu, sense haver passat absolutament rés, decidien que no hi hauria classe i, l'endemà mateix, sense gairebé caure ni una volva de neu, bona part de la resta d'escoles decidien, també, "evacuar i desallotjar" els alumnes amb corredisses i esveraments dignes de l'apocalipsi final.

I bé, qui més qui menys, quant des de la capital diuen que ha de nevar, com que el que no passa a Barcelona no existeix, tothom a córrer per acaparar aliments, comprar cadenes, emplenar les calefaccions, tancar escoles, alterar les jornades de treball, etc. El que és contradictori, però, és que això passa a la ciutat que té més vehicles 4x4 per càpita de tot Europa (algú un dia o altra hauria d'estudiar i explicar perquè hi ha tants 4x4 de gamma alta a Barcelona si bona part dels seus propietaris no sap posar ni explicar per a què serveix una reductora). Doncs bé, amb tot aquest esverament el que va quedar novament ben clar és una evidència que ja sabíem: que bona part del nostre país, amb la seva capital al capdavant, no està acostumada ni preparada per a la neu.

Tot i així, malgrat aquesta certesa i evidència, la contradicció encara és més gran quan la ciutat capital del país, tot i que ja fa molts anys que no ha volgut exercir aquesta capitalitat, la que es col·lapse quant cauen 4 gotes d'aigua, la que es paralitza i agafa pànic col·lectiu si es preveu que han de caure tres flocs de neu, aquesta ciutat costanera que solament veu la neu per la televisió, aquesta ciutat vol demanar ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. "Ole tu" que diria un castís. I això sense tenir per a rés i sense la mínima consideració a les comarques del Pirineu, a  la Val d'Aran o a la mateixa Andorra que, aquests si, estan una miqueta més acostumats a aquests afers de la climatologia i són precisament els que tenen els mitjans naturals per a la pràctica dels esports de la neu.

Barcelona, embarcada des de fa anys en anar sobrevivint a cops d'efecte de grans esdeveniments (després no critiquem el que s'ha fet en altres llocs de l'Estat que aquí també en tindríem llargues mostres d'actuacions faraòniques plenes de vanitat i "grandeur") ha decidit que ja fa temps que no es mira prou el melic, que no fa cap "moguda" grandiosa i que per això, encara que pràcticament no hi nevi mai i quant fa un símil de que neva quedem col·lapsats, hem de fer un Jocs Olímpics d'Hivern, peti qui peti i costi el que costi. I que ningú ho qüestioni ni digui rés en contra. Ni tan sols que ningú s'ho repensi quant ciutats com Jaca i altres localitats europees que viuen explícitament de la neu hagin decidit que en els crítics temps que ens toca viure no hi ha lloc per a fer grans despeses innecessàries ni per a "boutades" injustificables.

Penso que demanar, ara que encara hi som a temps, que algú posi una mica de seny a aquesta disbauxa no és pas demanar gaire. Mentrestant aquest projecte, a dia d'avui, sense encara haver presentat oficialment la Candidatura, ja ha creat una Comissió Directiva (formada per un mínim de 32 directius amb els seus corresponents tècnics i personal administratiu), un Comissionat de l'alcaldia, una Oficina Tècnica (amb gerent i personal adscrit), una Comissió de Coordinació Municipal (també amb la seva pròpia estructura), la Fundació Privada Barcelona 2022 (amb tots els seus patrons i les seves presidències, vocalies, secretaries, etc. etc), un Consell Assessor Territorial i fins i tot un Senat de la Candidatura, amb els seus senadors i tot.  Barcelona vol ser seu d'uns jocs olímpics d'hivern i vol invertir-hi el que faci falta perquè la prioritat de posar els pocs diners que queden al país en aquest esdeveniment es veu que està justificat i es més urgent, essencial i prioritari que no pas solucionar les greus mancances de la sanitat pública, l'ensenyament, l'atur, la gent gran, l'habitatge, etc.

Des de la meva perspectiva la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022 és una ximpleria com una casa de pagès malgrat les elits empresarials, financeres i industrials i els opinadors professionals de sempre, altaveus dels interessos privats per davant dels interessos comuns, segueixin dient i volent fer veure que tot plegat pot ser un bon negoci. Doncs si aquesta beneiteria diuen que es fa perquè pot ser un bon negoci, reivindico el dret de Calders a fer també un bon negoci i, conseqüentment, el dret a organitzar la World Race del 2017, amb sortida i arribada a la Font de Bellveí, o bé, si això no és possible i en compensació, el campionat del món de vela que s'ha de fer el 2024. Que carai, que nosaltres també volem ser port de mar... ah, i per descomptat amb tots els organismes, diners, ajuts, recolzaments polítics i mediàtics i aplaudiments mesells que facin falta, que la casa és gran i no repara en despeses.