Alguns comerciants de Manresa expliquen que darrerament han notat la presència de clients forasters a les seves botigues. Diuen que és gent de més enllà d'Igualada. Segur que a Igualada poden dir el mateix. Són els efectes de la nova connexió diagonal recentment estrenada..La Catalunya Central està millor comunicada que mai, per carretera òbviament, perquè per tren sembla que anem enrere.

El pam de terreny que va des d'Abrera a Berga, i d'Igualada a Vic, és ara una zona que afronta un gran repte: saber treure profit de les noves normes de joc. Les comunicacions han reduït la distància mental (la que compta) que separava comarques i l'oferta ha augmentat per tots els ciutadans Des de les compres a l'oci. Pels anoiencs o els penedesencs el Bages pot ser una descoberta, i exactament al revés.

Les transaccions econòmiques doncs, es produeixen en un nou ambient. En un primer moment alguns consumidors prenen el rol d'exploradors o de pioners. És la gent que agafa el cotxe i és la primera de comprovar de primera mà les possibilitats que ofereix la nova connexió. Actuen com aquells llops experimentats que les manades envien fora fronteres i en solitari, per explorar si convé expandir-s'hi.. Trobem comportaments semblants, quan veiem persones fent cua de nit i durant hores per comprar la darrera consola o per adquirir entrades per un macroconcert.

Quan el llop explorador, o en aquest cas el comprador pioner torna, poden passar dues coses: que consideri que val la pena fer els minuts de carretera o no. Aquí comença el boca-orella (no el boca a boca, que és una altra cosa), i s'activen els primers que faran cas dels pioners: els seguidors. Són aquells, que en un primer moment no van fer el pas d'agafar el cotxe i veure les noves possibilitats, però que ara que una persona de confiança els hi diu, ho fan. Aquesta fase és especialment important, perquè aquí apareix el multiplicador: tenim diversos emissors que donen la nova a molts receptors, que a partir d'ara actuaran d'emissors. L'embut invers agafa forma i es comença a configurar una opinió generalitzada (anomenat posicionament) que resultarà clau en qualsevol decisió d'acudir o no al Bages, a l'Anoia o l'Alt Penedès. A parir d'aquest moment la comunicació ja és de masses, tothom ha rebut comentaris i opinions per qualsevol canal de comunicació. Les persones que ara s'hi afegeixen es diuen adaptadors, perquè adapten el seu comportament al que està a l'orde del dia. Aquesta dinàmica és idèntica a la que es produeix a les escoles. Un dia apareix un nen amb cromos. Primer és ell sol, és el pioner. Als pocs dies un parell o tres ja en porten, són els seguidors... i en una setmana la classe està plena de cromos. El joc ja és massiu.

Tots sabem que en aquest punt poden passar tres coses. Que els cromos siguin passatgers (una moda), que vinguin i marxin de tant en tant (una tendència) o que finalment es quedin per sempre en alguns nens i nenes (un estil).

La clau de volta en tot això és que les noves connexions fan entrar en competència comercial a més empreses i el consumidor en sortirà beneficiat. Però també cal veure, que cada capçalera comercial (Igualada, Manresa, Vic, per exemple) també competeixen a nivell global entre elles. En aquest entorn, és bàsic donar una bona imatge als pioners i els seguidors, que són els que en definitva, propaguen el missatge. I compte, mai hi haurà una segona oportunitat de donar una primera bona impressió. Al final tot es redueix a una resposta binària: val la pena anar-hi o no? Aquesta, justament aquesta, és la pregunta que ens fem, i si pel que sigui, diem que sí moltes vegades, estem generant preferència per aquestes zona per sobre d'altres. I aquí és on ens juguem els cèntims.

Sigui com sigui, l'esforç per fer atractiva cada capçalera serà una tasca vital. Accessibilitat, aparcaments, senyalització, ambient cultural i comercial, etc. ens trobem davant un escenari multivariable que precisa de polítiques fermes i decidides. M'imagino que tots voldrem ser estil i no moda. Alea Jacta Est.