De divendres a diumenge que ve celebren el seu primer congrés a Tarragona, coincidint amb la capitalitat de la Cultura Catalana d'aquesta ciutat el 2012. Són força gent, més dels que un s'espera que hi hagi en aquest petit país, i menys dels que ens agradaria. Juntament amb altres gremis –editors, bibliotecaris...- donen vida a les lletres catalanes i les saben fer estimar.

De llibreters n'hi ha de totes menes: hi ha els de les grans llibreries, aquelles que et fan tremolar una mica quan hi entres i sents aquella olor de paper nou i veus tantes lleixes, tantes que no s'acaben mai, i tan ben farcides; i expositors on hi ha mil temàtiques i mil autors; i el llibreter que endreça i el llibreter que adreça i el que organitza presentacions, clubs, trobades, tot a l'entorn d'un objecte relativament petit anomenat llibre o anomenat tresor segons qui se'l miri i com se'l miri.

Hi ha els de les llibreries mitjanes, els que amb el pas del temps han aconseguit fer-se un lloc privilegiat a base de saber col·locar la seva llibreria al lloc just en l'instant precís, i de fer de la perseverança i la constància posteriors un joc atractiu per al lector i per a ells mateixos, un joc que s'ha convertit en una història d'amor eterna entre ells i els seus llibres. Així, les seves llibreries han travessat les fronteres locals i s'han convertit en emblemàtiques a Catalunya, raó sovint de pelegrinatge per a autors i lectors dels que perden el nord per una llibreria de referència.

I hi ha els de les llibreries petites, aquelles que són com capses de mistos, ben il·luminades, airejades, i, al mateix temps, acollidores i pròximes, tan pròximes que el llibreter acabarà convertint-se en el metge o en el psicòleg d'aquest lector, de l'altre i del de més enllà; un llibreter/llibretera heroi/heroïna que entregarà la vida per un local que acabarà essent a casa seva, perquè el món està com està i, per bé i per mal i sovint sense cap ajuda, no se'n podrà moure si vol fer sobreviure el seu somni.

Ells em van donar un premi, és veritat, però els que em coneixen saben que no en parlo per aquesta raó. Abans n'hauria dit el mateix: sort en tenim dels llibreters de Catalunya els que llegim i escrivim en català, i fins i tot els que no llegeixen gaire però que saben que mantenir Catalunya passa per mantenir la cultura catalana: les nostres lletres d'ara i d'abans sobreviuen en bona part gràcies al seu esforç i la seva voluntat de tirar-les endavant, costi el que costi. Per la vida que aconsegueixen infondre'ls, malgrat les dures circumstàncies actuals, em fa l'efecte que ells sí que es mereixen un premi.