Actualitzat el 10/09/2007 a les 13:33h

Encara que els catalans no tenim un líder espiritual viu com ho és l'actual Dalai Lama per als tibetans —els qui en podien exercir al nostre país (Francesc Pujols, Carles M. Espinalt, Lluís M. Xirinacs) són tots morts i no sembla que hi hagi relleu—, els camins històrics, salvant els milers de quilòmetres que ens distancien, entre els catalans i els tibetans s'agermanen en el sofriment que significa per a totes dues nacions el fet de viure sotmesos per una ocupació fruit d'un acte de violència.

 

Els tibetans van ser massacrats, nosaltres també; la majoria dels seus prohoms i prodones assassinats o obligats a fugir de llur pròpia terra, nosaltres també; el seu territori ocupat militarment i envaït per masses ingents de colons amb la intenció d'anorrear-los nacionalment i sembrar la zitzània, nosaltres també; la seva cultura, tradicions i llengua prohibits o menystinguts, nosaltres també; la seva terra trossejada, esquarterada i contaminada pel complex industrial/nuclear, nosaltres també; la seva riquesa econòmica furtada pels invasors, nosaltres també...

En les primeres declaracions que va fer ahir, tot just arribat a Barcelona, Tenzin Gyatso va dir, sobre el dret a l'autodeterminació, que «això depèn de vosaltres», perquè «la democràcia permet la llibertat d'expressió i la lliure elecció de partits». És per això que ha afirmat que «el futur del dalai-lama dependrà del que vulgui el poble tibetà», que manté un moviment de resistència des que el 1949 la Xina comunista va envair el país.

Kundun («La Presència», un dels altres noms del Dalai Lama) ho té molt clar: el nostre futur depèn de nosaltres mateixos, que ara el podem exercir, cosa que ell i el seu poble actualment no poden fer, sotmesos a la tirania dels comunistes xinesos (ocupació iniciada ja el 1919, no ho oblidem, pels britànics).

Jo, des d'ara, crec que tots els catalans hauríem d'adoptar el Dalai Lama com el nostre líder espiritual i practicar el budisme per poder-nos alliberar de la roda del sofriment a què ens sotmet Espanya (de passada deixaríem de formar part d'una església catòlica que ens ha fet molt de mal!).

Ens reencarnarem, doncs, en una Catalunya lliure?

P. S.: Aprofito l'avinentesa d'aquest article per desitjar-li a mon germà Enric Borràs, editor d'El Llamp, un molt bon aniversari, no endebades ens va fer la gràcia de néixer un 11 de setembre de 1955!