És inqüestionable l'afició que, d'un temps ençà, ha agafat aquesta comarca per córrer. Qui més qui menys en té la dèria o, si més no, coneix algú que la pateix. Durant tot l'any, un bon grapat de curses de diferent exigència van farcint el calendari esportiu de molts dels nostres municipis, senyal inequívoc que tot plegat no és una simple moda, sinó que sembla que ha vingut a instal·lar-se definitivament com a tret d'identitat d'una comarca que tampoc no sabia ben bé què havia de ser. Sembla que, efectivament, això de córrer va amb nosaltres.

En aquest escenari de corredisses, la Mitja esdevé el punt culminant, la cursa que tothom voldria córrer alguna vegada, la fita que dóna sentit a tot un any d'esforç. I Granollers, les Franqueses i la Garriga s'hi aboquen, com s'hi aboca tota una munió de corredors i voluntaris que fan créixer, any rere any, el seu èxit. Ningú no pot negar que la Mitja és un dels grans actius del Vallès. Desaprofitar tot això, tot aquest moviment, tota aquesta voluntat, tota la passió que fa bellugar prop de 10.000 persones en cursa i gairebé una comarca al complet, seria un error imperdonable. És un fet excepcional, únic. I, més enllà de la cursa, és espectacular constatar la perdurabilitat d'un seguit de valors i de petites proeses que passen sovint desapercebudes pel gran focus mediàtic, però que doten d'una força inusual l'esdeveniment.

Enguany hem pogut vibrar amb la iniciativa que ens ha permès veure molts corredors fent pinya contra el càncer, amb les samarretes blaves en record d'en Toti. Hem vist, també, com el brou d'en Pep Salsetes celebrava vint-i-cinc anys de presència a la cursa, sempre al punt. Hem vist com els tres municipis que acullen la Mitja s'hi deixen la pell, com es viu intensament cada moment, com es crea teixit social amb la Mini, amb els entrenaments tutelats, amb la cursa de gegants. Hem vist, i hem celebrat, que una iniciativa com la Recistella s'hagi implantat amb èxit, saviesa i consciència mediambiental, esdevenint tot un exemple i una idea exportable a d'altres llocs.

La llista continua amb totes aquelles coses que fan de la Mitja molt més que una simple cursa atlètica. Coses que fan que ens la mirem amb orgull, les petites proeses que ajuden a escriure la història d'una comarca i, sobretot, la història de la voluntat dels seus ciutadans.