Actualitzat el 04/02/2012 a les 00:01h

Dormint amb l'enemic

Preguntem-nos: és comprensible que un govern catalanista (fins i tot sobiranista) com el de Convergència i Unió vagi de bracet amb l’espanyolisme més ranci del Partit Popular? D’entrada, hauríem de pensar que no, però si ens parem a reflexionar aviat arribarem a una inquietant conclusió: tenim un govern segrestat! Fent ús del poder que atorga tenir les claus del calaix dels impostos, el govern espanyol escanya financerament la Generalitat i la manté en respiració assistida: “Si us porteu bé, demà podreu pagar les nòmines, sinó ja us podeu calçar!”, vindria a ser la síntesi dels missatges que arriben dels totpoderosos de Madrid.

Convergència i Unió es troba davant d'una dicotomia gravíssima –que no arriba a ser la “decisió de Sofia” però que s’hi apropa-. Sotmetre’s al domini espanyol i anar fent la viu viu esperant temps millors o obrir la caixa dels trons i introduir la consecució de l’estat propi a l’agenda política del govern, aquesta és la qüestió. Tot i el clar perill que pressuposa a la supervivència de Catalunya (i que el propi president Pujol anuncia als quatre vents), el govern es decanta per la primera opció; la de fer bondat, fer els deures i posar l’altra galta. No és la meva opció, però tampoc no els puc jutjar ni condemnar. Al cap i a la fi ells defensen Catalunya a la seva manera.

Crec que qui ha de fer un moviment audaç no és el Govern, sinó la resta de partits catalans no estatals liderats per Esquerra Republicana de Catalunya. Toca ser generosos i fer costat al govern –per exemple, amb un vot afirmatiu als pressupostos d’enguany-, fins i tot si aquesta generositat es veu rebutjada. Un govern segrestat no pot expressar la seva veritable voluntat, així que són els altres qui li han de donar la mà sense esperar res a canvi: d'això se'n diu generositat. I sóc conscient que això és demanar molt als republicans, però hi ha marge de maniobra perquè les eleccions catalanes encara són prou lluny. A més, les grans recompenses neixen dels compromisos difícils. Ara és el moment òptim!

Cada vegada que penso en la situació que viu la nostra Catalunya no puc deixar de veure els paral·lelismes amb la Catalunya dels anys trenta i se'm fan presents les paraules que Gaziel va escriure l’any 1936: "Si jo governés a Catalunya, a hores d’ara, ho sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que sigui aquesta una tasca indispensable: és l’única".

Navega per les etiquetes

CiUPPpressupostosERC

Referències a Internet

CiU

COMENTARIS

+6
-1
ells ho han buscat
Anònim, 08/02/2012 a les 18:46
Escolta maco s´hi han posat solets, es mes, sempre ho han fet, es el seu adn.Ser els palanganers de l´amo de Madrid sigui qui sigui, i el calb-pataner hi te la ma trencada. Pobre Catalunya te el govern adequat a la seva mediocritat.
+12
-0
Memòria
Sergi, 07/02/2012 a les 10:40
El problema rau, si fem memòria, als anys 30 en que els partits catalanistes de centre dreta, la societat civil burgesa i els prohoms catalans es van inhibir, donar suport, quan no finançar l'alçament franquista...Foment, Sant Isidre, Cambó, molts dirigents de la Lliga, els industrials..i un llarg etc. A la Generalitat només van romandre ERC i el PSUC i al carrer els anarquistes. No confio en les elits catalanes, estan fent el mateix que fa 80 anys. La seva cartera és allò únic que els importa.
+22
-1
Es pot fer el que demana From USA i el Sr. Mosella
Des de les germànies, 06/02/2012 a les 12:44
Jo penso que ERC pot fer de catalitzador del moviment independentista. Però necessita impresindiblement a CiU, amb o sense els actuals dirigents.
El que diu Mosella té molt de sentit si es té clar que la majoria dels catalans han votat (i segons les enquestes seguirien fet-t'ho) a CiU.
El que diu From USA no està renyit amb el que diu Sr. Mosella. Està clar que el govern de la Generalitat està segrestat i la transició nacional del Mas té molts números que no arranqui mai, per molt que el mateix President figui el contrari. Només cal al Rajoy fer de ZP i no pagar el que per llei ens han de tornar per tenir tots els funcionaris de la Generalitat al carrer demanan a crits la intervenció del govern espanyol per garantir-los el sou. Vet a aqui el drama. Mireu sinó de quin peu calçen els representats sindicals dels Mossos.

Per això jo estic que no s'ha de deixar cap dubte que no hi ha res a fer i si CiU, com la immensa majoria dels catalans, creuen que encara no es el moment de plantar cara, cal donar-los un temps de marge i ERC hauria de dir-los: Donem tot el suport al govern de Catalunya per aquest any i potser el que ve. Només volem a canvi que establim una comisió d'alt nivell (Mas, Pujol , Junqueras i Rovira) per crear pel 2014 una coalició que tingui com a objectiu principal la convocatoria d'un referèndum d'autodeterminació i si no es pot, llavors proclamar la independència en una assemblea de càrrecs electes segons demana la sentència de l'Haia, en un termini no superior a un any després de guanyar les eleccions.

Si després d'aquest acte de generositat d'ERC d'arpovar els pressupost de la Generalitat, els liders de CiU quan arriba el 2014 es desentenen els compromisos adquirits, aleshores jo crec que molts milers de catalans que els van votar, deixairien de fer-ho i votarien a ERC.

Tot això, sense oblidar la pressió dels catalans al carrer. Cal continuar denunciant per terra, mar i aire qualsevol injusticia sigui com sigui, que comporta pels catalans ser espanyols. Un 53% de catalans disposats a votar per la independència és espectacularment bo. Però cal assegurar el tret i donar més arguments als politics a atravir-se a jugar-se la pell enfrontant-se a l'estat espanyol. Si s'arriba a un 60% a favor d'intenció de vots, ja no haurà dubtes que es guanya el referèndum per molt martinglades i amenaces facin esl espanyols
+31
-3
Si a Espanya no agrada...
Anònim, 05/02/2012 a les 16:27
Aquest son el tipus d’articles i articulistes que necessitem avui en dia.

100% d'acord. ERC una mica més benevolent i CiU deixant a banda el seu catalanisme vaporitzat per centrar-se en la prosperitat de Catalunya.

Unió dels partits pels interessos de tots els catalans i si a Espanya no agrada: QUE ENS EXPULSIN.
+18
-3
El gosset dels espanyols
Anònim, 05/02/2012 a les 12:54
CiU romandrà prenent les decisions que trobi més adients pel seu govern catalanista. Configurant amb eufemismes un discurs que fins avui està sent qüestionat abans de pronunciar la primera paraula i decepcionant en acabar l'última frase.
Perquè a cap català ens agrada veure'ns lligats, com un gosset, a la porta de Madrid. Tenim a ERC que es queixa, segurament amb raó, però aquesta no ha de ser la estratègia si el que volem és deslligar-nos i deixar de ser el gosset dels espanyols.

L'estratègia, com molt bé diu en el seu article, ha de ser la mateixa que demanava en Gaziel: unió dels partits catalans que han de començar a estimar Catalunya de manera desinteressada i actuar en el seu bé, tot i que per anar dos passos endavant haguem de fer un enrere serà més fàcil deslligar-nos si tots tirem del mateix extrem de la corda.
+3
-36
Pues me parece muy bien
Anònim, 05/02/2012 a les 12:48
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+10
-1
DECLAREM LA GUERRA JA !
ESCLAVISME IMMUND !, 04/02/2012 a les 23:31
OBRIR LA CAIXA DELS TRONS ??? PETAR-LA D'UNA VEGADA JA !!
+10
-5
4/ 02/ 2012
marta Hernàndez Rigol, 04/02/2012 a les 17:57
Estic totalment d'acord i comparteixo amb tu amb totes les teves opinions.
+37
-5
Muaaaaaaks
María Lapiedra, 04/02/2012 a les 13:17
Ets taaaaaaan guapo i escrius taaaaaan bé !!!
+46
-8
bravo!
Anònim, 04/02/2012 a les 11:30
Totalment encertat aquest article, Lluís Mosella! Articles així cal per obrir els ulls a la gent!
+26
-3
100% d'acord
Lluís Mosella, 04/02/2012 a les 11:13
Sr. Anònim From USA, estic absolutament d'acord amb el seu comentari.
+18
-6
Només hi ha un cami
Joan Crosta, 04/02/2012 a les 07:45
Crec que teniu tota la raó. Per segona vegada ERC te la clau, desitjo que aquest cop no la llenci.
+41
-8
From USA
Anònim, 04/02/2012 a les 03:18
Sr.Mosella sense l'independència, tenim i tindrem tots els governs segrestats perque amb l'autonomia l'Estat té i tindrà la clau del calaix dels impostos, sigui el 10%, 8%, o 4%. I encara que fos el 2%, l'espoli no és tan sols fiscal, però linguistic, escolar, cultural, mediàtic, jurídic, legislatiu, financer, empresarial, exportador, innovatiu, internacional...

L'ara pagès Mas, no vol adonar-se'n que en terres rendades pagades a preu d'or, amb les collites que ens deixen, no podem competir i que el conreu en terres propias dona més profít.

CyU si està segrestat és perque vol, al Parlament tenen 62 diputats (62+10Erc+3SI+1DC), més dels 68 necessaris per declarar la independència i encetar el proces. CyU no vol ni donar llibertat de vot als seus diputats.

El moviment audaç i valent l'hem de fer nosaltres, el poble, els votants, i votar partits que treballin per, i duguin, la independència al seu programa amb tots els ets i uts, sense al.lusions metafòriques, al.lucinogeniques i somníferes.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Lluís Mosella
Doctor en Economia, professor a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador acadèmic del curs de consultoria de Pompeu Consulting. Dedica el temps a la col·laboració amb Càritas, a escriure articles econòmics i d’opinió al seu bloc, a impulsar el Club d’Emprenedors de la UPF, a coordinar el Club de Debat de la UPF/ESCI i a l'activitat d’assessor al Parlament de Catalunya. Té molta fe en el talent i el potencial del jovent català.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: