Els conductors de les empreses de paqueteria que fan la ruta Barcelona-Madrid són, de quan en quan, objecte i objectiu d'informacions que habitualment els criminalitzen, acusant-los de practicar una conducció temerària amb l'objectiu d'aconseguir unes primes suposadament estratosfèriques que obtindrien en fer el trajecte en temps rècords. Per aquelles coses curioses de la vida vaig coincidir, fa pocs dies, amb tres conductors de tres empreses diferents que fan aquest trajecte i, inevitablement, va sortir el tema. La indignació per aquestes informacions era pregona i general.

Ni ells sabien que jo era periodista ni jo vaig forçar la situació perquè la conversa es convertís en una entrevista. D'entrada, no hagués aconseguit determinades quotes de sinceritat i, ben segur, alguns d'ells haguessin refusat que es publiqués bona part del que m'explicaven. Per això mateix no citaré noms ni empreses i, insistiré en el fet que només es tracta de la transcripció d'alguns neguits de treballadors d'algunes (no pas totes, ni de bon tros) empreses del sector.

Per començar, el mite del sou alt amb primes quantioses va caure de cop, amb aportació documental d'alguna nòmina i tot (la coincidència amb les dates de cobrament ho van afavorir). Per continuar, va quedar establert que la qüestió de la velocitat és part intrínseca del lloc de treball. Com, si no, podrien aquestes empreses ofertar serveis de lliurament en temps inaudits? No us ho heu preguntat mai? La cosa és així: si vols treballar has de fer el viatge fins a Madrid, diàriament, en un temps establert. Un temps que no s'aconsegueix si no és viatjant per autopista a velocitats que, normalment, rondaran els 180/190 km/h. Per si el zel del conductor té temptacions d'afluixar, la pràctica habitual són les trucades pel mòbil per controlar els llocs pels que va passant el vehicle (en alguns casos el vehicle està monitoritzat mitjançant un localitzador GPS). La “contrapartida”: l'empresa paga els imports de les multes i els cursets per a recuperar punts del carnet de conduir que, en el cas dels professionals, es poden fer amb una periodicitat anual. Si vols mantenir la feina, corre! Si no, a l'atur.

La part més interessant de tot plegat va ser la llista de clients que utilitzen aquest servei de “paqueteria amb bòlids”. Jo crec que no hi faltava gairebé cap departament o departament de l'administració. El que més "gràcia" em va fer va ser un nom: la DGT. Segons sembla, la institució que persegueix, sanciona i recapta grans quantitats de diners en sancions d'aquests conductors, és un dels clients destacats d'una d'aquestes empreses. Ben mirat, segur que el que els paguen pel servei ho recuperen amb el que els cobren en multes. Quid pro quo. I així anar fent.