Al capdavall, l’apocalíptica onada de fred que s’esperava haurà estat tot just una enfarinadeta, un parell de dies una mica més freds del que és habitual (recordo que a l’hivern n’hauria de fer, de fred) i algunes incomoditats logístiques, però no hi haurà hagut cap esdeveniment que no sigui ben normal i esperable en un mes de febrer.

L’excés d’alarmisme amb què mitjans de comunicació i administracions públiques ens han bombardejat des d’una setmana abans de l’episodi de fred ha fet que molta gent acabi prenent-s’ho en conya, això del fred i de determinades mesures preventives que han ratllat l’absurd. Sense anar més lluny, si busqueu al twitter el “hashtag” #siberiana2012 trobareu perles com la que aproximadament diu que “cada cop que a Catalunya una escola tanca pel fred, a Alemanya una iaia va a comprar el pa en bicicleta damunt d’un metre de neu”...

A Terrassa no hem destacat, sortosament, per la carrincloneria, i en general s’han pres les mesures que cal prendre en aquests casos, com ara escampar sal pels carrers, recomanar una restricció dels desplaçaments en vehicle privat i reforçar els dispositius d’emergència adreçats a la població més vulnerable. Des d’aquest punt de vista, les coses s’han fet raonablement bé.

Però no em puc estar de sorprendre’m quan constato com, una vegada més, que alguns serveis i equipaments de caràcter no municipal, singularment les escoles, han tornat a fer el ridícul amb un excés de zel i prudència. No hi havia cap necessitat de suspendre classes, ni d’anul·lar el transport escolar interurbà, llevat d’alguns municipis molt concrets. No hi havia cap necessitat de dir als alumnes d’institut “demà vingueu a escola, i ja veurem si es fa classe o no”, entre d’altres coses perquè fent-ho així el major risc, el que està vinculat al desplaçament, es corre igual.

La matussera traslació a situacions i llocs concrets d’una instrucció general no menys
matussera i inconcreta ens recorda, al cap i a la fi, que on millor i més nformadament es prenen les decisions és en l’àmbit local. La necessària autonomia de les escoles en la presa de decisions ens hauria estalviat, probablement, més d’una absurda suspensió de classes. Al cap i a la fi, els nens i les nenes no es congelen amb gaire facilitat...