Ocupar un càrrec de responsabilitat institucional, en el meu cas, alcalde de Sant Pere de Torelló, suposa també trobar-te, sense voler-ho ni desitjar-ho, en una situació gens agradable per a ningú.

És el cas que ara mateix i des de fa uns dies estic vivint. Després d’anys de litigi amb un veí del poble, la justícia obliga l’Ajuntament a enderrocar cinc cases. Aquesta mateixa justícia fa dos anys acceptava la legalització de les dites cases i en fa cinc es podia resoldre amb l’enderrocament de només una d’elles convertint així la situació en menys greu del que és ara mateix.

El procés de les cases de Sant Pere ha passat per mans de nou jutges i ha tingut una durada de deu anys. Tot va començar quan des de l’Ajuntament es va donar una llicència d’obres on s’interpretava, segons la qualificació de la zona, que es podien construir habitatges de tipus unifamiliar o bifamiliar, igual que s’havia fet a moltes d’altres parcel·les del municipi. Just en aquesta parcel·la però, el veí, amb tot el seu dret, creu que la llicència no s’ha donat correctament i inicia el procés lògic de reclamació. Des de l’Ajuntament decidim, prudentment, aturar les obres i demanar a la Direcció d’Urbanisme de la Generalitat que ens certifiqui si la llicència donada és o no correcta. Generalitat diu que la llicència no mostra irregularitat i que cal que com Ajuntament aixequem la suspensió temporal de les obres. Al mateix temps, el veí demandant va demanar, al jutge a qui havia presentat el litigi la suspensió de les obres per evitar danys majors, però el jutge no li ho va acceptar.

En aquestes cases viuen cinc famílies la qual cosa converteix el procés i la decisió final d’enderrocament en una situació encara més catastròfica per al nostre municipi. No hi ha cap mena de dubte en el fet que al veí demandant se li ha donat judicialment la raó des de l’any 2005 i que des d’aleshores els anys han servit per discutir judicialment com executar dita sentència.

Les decisions dels jutges han estat dispars i radicals durant tot el procés. Des de la possibilitat d’enderrocar només una de les cinc cases fins a la de l’enderrocament de totes cinc ja que formen part d’un únic acte administratiu. Des del jutjat que reconeixia que es podia legalitzar la situació fins al que decideix que no i que per tant cal enderrocar.

La qüestió, doncs, és que les decisions judicials, i també en aquest cas concret, sempre són sobre fets consumats i no tenen en compte les repercussions socials i econòmiques. L’experiència em diu que si hi ha una afectació sobre el patrimoni i/o les persones requereix d’una suspensió cautelar i d’una rapidesa en la presa de decisions per evitar mals majors.

Sense voler defugir, en cap cas, de la meva responsabilitat com alcalde davant aquest fet, és obvi que la decisió de la Generalitat de Catalunya dient-nos que la llicència no era mal donada i la del jutge dient que no havíem de parar les obres perquè no en veia el motiu ha estat un mal favor per a mi com a alcalde i per a Sant Pere de Torelló com a poble.

El procés és el que és i els passos a seguir s’han seguit, però tot i així vull expressar que les decisions que hom pren a la vida personal, laboral o política, no es prenen amb la voluntat i l'ànim de fer les coses malament o de perjudicar ningú. Les coses les fas amb tota la voluntat i convenciment de fer-les bé, i en el meu cas, com a alcalde, amb la voluntat de millorar el poble de Sant Pere. Un alcalde no deixa de ser una persona i això vol dir defectes i virtuts i com a conseqüència possibilitat d’equivocar-se en la presa de decisions.

D’aquesta experiència negativa que estic vivint, n’he après que des de la responsabilitat de governar les decisions a prendre han d’ésser molt mesurades i estudiades. Que cal mantenir la senzillesa i la humilitat perquè allò que decidim com a ajuntament afecta els veïns del municipi que representem i, la justícia, acceptis o no les seves decisions, acaba martellejant sobre els nostres actes. He après que allò que jo considero absolutament injust, per a d’altres és ben just i, per tant, tinc el deure de saber entendre aquesta part, respectar-la i treure’n les conclusions necessàries.

Durant dotze anys he intentat crear un Sant Pere de Torelló de tolerància, respecte, concòrdia, serenor i convivència i espero i desitjo que aquest trist succés no el trenqui. Jo com a alcalde, i tot el consistori,  treballarem de valent per trobar solucions i fórmules que ens ajudin a superar aquest obstacle. Per a mi no existeix ni ha existit mai la teoria de l’ull per ull sinó la de la comprensió, el perdó, el respecte, el diàleg i el dret a equivocar-se.